“Entre nosaltres dos es va anar creant aquella complicitat inherent als que descobreixen gustos comuns, als qui gaudeixen amb les mateixes formes de bellesa terrenal, de plaer intel·lectual. Ens interpel·làvem i posàvem en joc tot el que sabíem; fins i tot, de vegades, animats per la vivacitat de la conversa- aquestes converses emfàtiques que permeten la incursió en sendes noves- arribàvem als límits del nostre coneixement i hi caminàvem intrèpids com qui es passeja inconscientment per la vora d'un penya-segat”

El secret de Goethe. Martí Domínguez