“Cadascun d'ells havia pres el determini individualment i vivia aquesta darrera hora a la seva manera, la celebrava amb l'ànima i la patia amb el cos, que s'aferrava a la vida. I llavors l'escultor va deixar de veure les figures. En la seva memòria emergien gestos, gestos de refús, de comiat, de renúncia. Gestos i més gestos. Els col·leccionava. Els afaiçonava tots. Li sorgien de la plenitud del seu saber. Era com si en la seva memòria s'alcessin cent herois i s'aboquessin al sacrifici”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke