2/2/18


“El mut mai no somreia fins al cap d'uns quants segons del comentari graciós; i, quan la conversa es tornava lúgubre, el somriure també li persistia a les faccions una mica més del compte. Era un paio realment peculiar. La gent se'l quedava mirant fins i tot abans de saber que hi havia alguna cosa diferent en ell. Els seus ulls feien la impressió que sentia coses que mai no havia sentit ningú, que sabia coses que mai no havia deduït ningú. No semblava del tot humà”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada