©
Bocins Literaris
|
Títol: Novel·la d’escacs
Títol original: Schachnovelle
Autor: Stefan Zweig
Traducció: Manuel Lobo
Any: 1941
Qualsevol excusa és bona per
llegir l’Stefan Zweig. Així que devoro la seva Novel·la d’escacs (les cents pàgines ho permeten) en una tarda,
pensant en comprar entrades per veure l’obra de teatre basada en el llibre.
Però just acabar-lo, i tement la decepció que sovint acompanya la visió de la
pel·lícula d’un llibre que prèviament has llegit i t’ha agradat molt, decideixo
(tot i que després la crítica i amics em contradiguin) que no passaré del
llibre.
El narrador- espectador de Novel·la d’escacs és el passatger d’un
vaixell de vapor que ens explicarà el combat d’escacs entre un pagerol altiu i curt
d’enteniment que ha acabat sent campió mundial i un vienès enigmàtic del qual
anirem desgranant, de la mà de Zweig i amb intriga creixent, la seva història i
habilitat amb els escacs. El narrador posa en contrast els dos contrincants i potser
per l’antipatia i supèrbia del campió mundial o bé pel misteri que desprèn l’altre,
inevitablement ens decantem a favor del vienès. La por al buit, la tortura
psicològica i les seqüeles que se’n deriven, els pensaments obsessius, la
dificultat per controlar-nos, les manies que ens poden salvar o destruir si no
hi posem mesura, la fragilitat de l’individu... Tot concentrat en una lectura
que aconsello ininterrompuda. El llibre s’ho val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada