©
Bocins Literaris
|
Títol: Abans del vespre
Autora: Enric Sòria
Any: 1982-2013
Edicions Proa
Abans
del vespre és l’antologia poètica seleccionada
pel mateix Enric Sòria entre els seus poemaris: Mirall de miratges, Varia et memorabilia, Compàs d’espera, L’instant
etern i Arqueologia. El llibre s’obre
amb la introducció del seu amic escriptor Sebastià Alzamora, que ens el
presenta com el més civilitzat dels poetes, i es tanca amb un poema inèdit.
Sòria convida al lector a
entendre la diferència entre el desig i la realitat. Ell ho intenta mitjançant
l’escriptura, sigui poesia o bé d’altres gèneres literaris, com els dietaris o les
ressenyes de llibres. El seu amor als llibres és evident i molts dels seus
poemes, estan encapçalats per cites d’autors que admira. Poeta culte, vital i ple
d’inquietuds, clarifica i fa entenedors assumptes complexos. La seva, és una
poesia tan propera com profunda. Els poemes, per a ell, són unitats independents
i lliures, no lligats ni relacionats entre si. Sòria és exigent i estalviador, només
escriu quan és necessari. De fet, Alzamora comenta que pel poeta el millor
poema és el poema que no s’ha escrit. Com que se’m fa estrany, i trobo que ha
de ser difícil, que un poeta es faci la seva pròpia antologia, em pregunto si aquesta
no és el resultat de la voluntat de Sòria d’aturar la seva producció poètica.
Espero que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada