Lou Andreas-Salomé - Isabelle Mons

© Bocins Literaris

Títol: Lou Andreas-Salomé

Títol original: Lou Andreas- Salomé

Autora: Isabelle Mons

Traducció: Juan Díaz de Atauri

Any: 2012

Acantilado

Abans de llegir-me Rainer & Lou, la correspondència entre el poeta Rilke i la pensadora Lou, no coneixia l’existència d’aquesta dona, que a través de les cartes descobreixo excepcional. Així que quan l’editorial Acantilado edita l’assaig biogràfic Lou Andreas- Salomé de la Isabelle Mons, no dubto en comprar-me’l. Vull saber més de la dona que va influenciar Nietzche, Rilke i Freud, entre d’altres.

Lou neix a Rússia en una família mig russa, alemanya i francesa. És l’única noia dels sis fills i la nineta dels ulls del seu pare, molt afectuós i compromès amb la seva educació. Lou és propera als homes de la seva família perquè s’hi sent còmoda. A diferència, la seva mare li és distant perquè no és capaç d’expressar l’amor maternal. Als 15 anys la mort del pare li suposa un cop fort i comença la formació filosòfica i teològica amb el pastor i professor Gillot, que li fa de guia moral. Ella, que és una alumna brillant, passarà de l’admiració a la decepció quan ell se n’enamori. Lou perd alhora la figura del pare i de déu i als 19 anys decideix marxar cap a Europa. Vol renéixer en un altre lloc, trencar amb els seus orígens i escull viatjar com a mode de vida.

Lou vol fer ús de la raó i el pensament per adquirir més humanitat. Té un afany desmesurat per aprendre. Potser per l’afer amb Gillot o perquè prioritza els seus estudis, no sembla interessada en establir cap relació amorosa. A Roma, coneix Nietzche i el filòsof moralista Pau Rée, amb els quals decideix compartir la seva vida intel·lectual i engeguen un projecte de convivència en trinitat, que fracassarà perquè tots dos es volen casar amb ella i per l’odi que li té la germana de Nietzche, que l’allunya d’ell. Tot i així, en els cercles literaris i filosòfics la segueixen considerant la deixebla de Nietzche. Sense importar-li l’opinió pública, Lou conviurà amb Rée quatre anys a Berlín, on mantindran una relació d’aprenentatge i d’amistat malgrat que ell n’està enamorat, i que finalitza amb el matrimoni de Lou el 1887 amb l’orientalista Friedrich Carl Andreas. La unió duradora amb Andreas és un misteri atès que Lou es casa amb ell amb la condició que no esperi una relació física i deixant-li clar que no vol ser mare.

La pensadora es mou pel corrent naturalista, centrant-se en la psicologia femenina i en la representació teatral del malestar humà, sobretot de les obres d’Ibsen i les seves heroïnes femenines que lluiten entre el deure i la llibertat. És una dona molt selectiva en les seves amistats, però mai discrimina per posició política o social. Continuarà viatjant per Europa, coneixent i intimant (quan se li desperti el desig eròtic que no consuma amb el seu marit) amb aquells amb qui comparteix interessos intel·lectual i possible aprenentatge mutu. És una dona que vol tenir el control de la seva vida i no deixa que l’amor li capgiri els plans. Per això, més endavant quan viu una apassionant història amb el jove Rilke i veient una desigualtat en els sentiments, Lou, que no vol perdre la llibertat, recondueix la seva relació a una amistat que durarà fins a la mort del poeta. És amb Rilke que aconsegueix tornar a Rússia i reconciliar-se amb els seus orígens, però és allà mateix on la relació amorosa amb Rilke es trenca.

Lou amb 40 anys se sent lliure de conflictes i realitzada. Comença a interessar-se pels discursos científics sobre la biologia femenina, l’erotisme, la feminitat i el psiquisme. Lou escriu assaigs i novel·les per expressar-se, mai per agradar. En plena maduresa, aconsegueix conèixer Freud i formar part del cercle vienès, on aporta un enfocament filosòfic. És autodidacta i vol aprendre i consagrar-se a la psicoanàlisis clínica. Lou és fidel a les teories freudianes, però això no li impedeix assistir també als seminaris dels seus dissidents (Jung, Tausk, Adler) i mantenir l’autonomia de pensament per tal de perfeccionar la seva carrera d’analista, que ja no abandonarà mai més.

De la biografia, al principi m’ha costat acostumar-me a les anades i vingudes temporals que fa l’autora en la vida de la Lou i potser hagués agraït una explicació una mica més ordenada, encara que la cronologia al final del llibre ajuda bastant. També m’hagués anat bé tenir coneixements previs en la matèria, doncs no he estat capaç de discriminar quines teories freudianes de les que s’expliquen continuen en vigor o quines estan totalment obsoletes. Suposo que la gent amb formació en psicologia farà una lectura més profitosa que la meva. Mons ens mostra la Lou com una dona lliure, independent i amb unes inquietuds molt exigents. Va ser una dona moderna, incompresa i alliberada. Mai va renunciar al seu model de vida i van ser els altres (marit, amics i amants) que es van haver d’adaptar a les seves necessitats, fascinats per la seva personalitat. Una biografia completa d’una dona singular.