Retrotopia - Zygmunt Bauman

© Bocins Literaris

Títol: Retrotopia

Títol original: Retrotopia

Autor: Zygmunt Bauman

Traducció: Josep Sampere Martí

Any: 2017

Arcadia

Al prestatge d’exposicions de la biblioteca trobo l’actual Retrotopia de Zygmunt Bauman al costat d’Utopia, el llibre de Thomas More escrit fa cinc segles. Sabent que començo la casa per la teulada, i perquè conec Bauman d’altres llibres, em salto l’optimista societat fictícia del pretèrit humanista anglès per l’assaig pòstum del sociòleg polonès. 

Retrotopia és un concepte inventat per Bauman per expressar la deriva de les societats que han deixat de tenir fe en un futur alternatiu i retornen a les idees abandonades del passat. A diferència de la societat entusiasta que proposava Utopia, la retrotopia recull perillosament el sentiment nostàlgic d’un futur idíl·lic que no va arribar a existir però que sembla que ja hem perdut. L’autor considera la globalització com la conseqüència del frenesí que ha dut el progrés i repassa quines tendències incertes del passat s’estan gestant com a mecanismes de defensa en detriment del pensament crític.

On estem? Bauman diagnostica una època de retorns. Retorn al món cruel de Hobbes un cop el seu Leviatan (govern) no ha funcionat perquè l’Estat ha renunciat al paper de defensor i guardià. Retorn a les tribus aconseguit per la diferència entre “nosaltres” i els “altres” que els populismes s’apressen a alimentar. Retorn a la desigualtat quan s’ha trencat la dependència entre el capital i el treball que ha provocat la privatització de la societat (deixant un terreny propici per a una situació revolucionària) i la seva individualització (cosa que alhora disminueix les probabilitats per a que la revolució es doni). Retorn a l’úter amb el refugi il·lusori de l’egocentrisme, el consumisme i la dèria d’aprofitar el moment i pensar en un mateix, potenciant la solitud (que els terapeutes i els antidepressius s’encarregaran de solucionar) i l’afebliment dels llaços afectius.

Cap on anem? En una època de crisi provocada per la divisió entre el poder i la política caracteritzada per la ineptitud i indolència institucionalitzades, Bauman ens convida a mirar cap al futur malgrat que veu pocs indicis per a la millora. Polítiques mundials integrades, renda bàsica com a solució a la greu desaparició del treball, cultura del diàleg, respecte recíproc, pas d’una economia líquida a social... són les propostes del filòsof, que augura un període llarg i difícil sense dreceres i apel·la a la responsabilitat de tots (no només dels polítics) per curar les ferides d’aquest món multicultural.