És morta la poesia? - Joseba Sarrionandia

© Bocins Literaris

Títol: És morta la poesia?

Títol original: Hilda dago poesía?

Autor: Joseba Sarrionandia

Traducció: Ainara Munt Ojanguren

Any: 2018

Pol·len Edicions

Al grup de poesia ens arriba l’antologia poètica de Joseba Sarrionandia, un dels escriptors més reconeguts en llengua basca. Des de la seva complicada experiència vital ens pregunta, És morta la poesia?, alertant-nos que aquesta sempre estarà en crisi perquè sol anar a contracorrent. Per Sarrionandia, la poesia és lliure, oberta, una causa perduda necessària per sobreviure, que es conclou en el lector. Pol·len Edicions presenta una acurada edició bilingüe eusquera- català.

És morta la poesia? és un dels poemaris més durs que he llegit mai. A estones, he hagut de parar perquè no podia seguir llegint. Sarrionandia, acusat de pertànyer a ETA, va ser condemnat a presó de la qual es va escapar fa més de 30 anys i ha continuat vivint a l’exili. La temàtica dels poemes hi gira ineludiblement. El poeta parla amb tristor de les arrels a la terra on va néixer sabent la impossibilitat de tornar a casa, es qüestiona què vol dir país en un món que se li ha fet gran i aliè, expressa la dificultat del fugitiu a l’exili i el pas d’un temps que se li fa etern, recorda i reviu les tortures de la presó omeses o oblidades per la majoria, per incòmodes, però esgarrifosament reals, així com les vagues de fam o el patiment quotidià de les mares dels presos; reflexiona sobre el significat de la justícia i la funció social de la presó, assimilant els tribunals amb teatres, els presoners amb morts i la població amb titelles. A l’antologia, Sarrionandia també deixa un lloc a l’esperança i l’amor. I si aquests (malgrat el dolor viscut) encara hi tenen cabuda, bé ha de ser un senyal que la poesia, per sort, no ha mort.