“No juga a <<anar a comprar>>, ni <<a l'escola>>, sinó que juga amb les nines <<a l'hospital>>: els posa injeccions, els mira la temperatura amb un termòmetre, els col·loca el comptagotes i, quan la nina es mor, la cobreix amb un llençol blanc. És el quart any que vivim amb ella a l'hospital; no l'hi podem deixar tota sola, tampoc no sap que el normal és viure a casa. Quan me l'emporto a casa un o dos mesos, la nena em pregunta: <<Quan tornarem a l'hospital?>>. Allà hi ha els seus amics”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx