30/6/20

“El poeta no parla d'allò de què vol parlar, sinó del que pot i necessita dir”
Poètica - Joan Margarit

29/6/20

“Comprendre és entendre des de fa molt de temps, prou temps perquè allò que s'ha entès ja no sigui exterior, sinó que formi part d'un mateix, del propi caràcter. Comprendre és un entendre que ja no podrà desentendre's mai”
Poètica - Joan Margarit

28/6/20

“Els factors negatius solen ser molt més determinants en la vida de les persones que els positius, i l'existència és un esforç continuat per mantenir dins d'uns límits acceptables les conseqüències d'aquests factors. És en aquesta lluita on apareix tant la grandesa com la misèria de la condició humana”
Poètica - Joan Margarit

27/6/20

“Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta”
Poètica - Joan Margarit

26/6/20

Ètica Nicomaquea - Aristòtil

© Bocins Literaris
Títol: Ètica Nicomaquea
Autor: Aristòtil
Any: 384-322 aC
Traducció: Josep Batalla
Obrador Edèndum

“la majoria de la gent no es deixa persuadir pel punt d'honor, sinó per la por; ni es deixa apartar de la depravació per la vergonya, sinó pel càstig. La gent, vivint dominada per la passió, busca el seu plaer i allò qui li'n produeix, però defuig el dolor contrari. No comprèn allò que és noble i plaent de debò perquè és incapaç de gustar-ho”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

25/6/20

“quan es tracta de passions i d'accions, els raonaments són menys fiables que les obres”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

24/6/20

“els homes sofreixen en la irritació i es complauen en la venjança. Els qui s'hi debaten esdevenen combatius, però no pas coratjosos, car la causa de llur combat no és la noblesa ni la raó, sinó la passió”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

23/6/20

“és en el son quan menys clara és la diferència que hi ha entre el qui és bo i el qui és dolent. Per això hom diu que al llarg de mitja vida res no diferencia feliços i afligits. És versemblant que això passi, car, durant el son, l'ànima deixa en la inacció allò per què la considerem dreturera o depravada”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

22/6/20

“no hem de valorar una cosa pel valor que li donem quan la posseïm, sinó pel valor que li donàvem abans de posseir-la”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

21/6/20

“Hem d'observar atentament allò vers què ens sentim enduts, ja que tothom tendeix naturalment cap a coses diverses. Això és palès en el plaer i en el dolor que experimentem. Cal que cadascú s'esforci a anar en sentit contrari perquè, allunyant-nos molt de l'error, ens atansarem al mig”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

20/6/20

“és ridícul que algú es consideri responsable de les bones accions alhora que considera el plaer responsable de les accions ignominioses”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

19/6/20

“el bé humà és una activitat de l'ànima realitzada d'acord amb la virtut; i, si les virtuts són moltes, la realitzada segons la millor i la més perfecta de les virtuts; i, a més a més, en una vida acomplerta. Car una oreneta no fa estiu; ni en fa tampoc un dia. Igualment, un dia o una estoneta no fa tampoc ningú venturós ni feliç”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

18/6/20

“tothom, o gairebé tothom, vol allò que és noble, però prefereix allò que és profitós”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

17/6/20

“encara que el bé de l'individu i el de la ciutat s'identifiquen, és evident que cal tenir per més gran i per més perfecte el bé de la ciutat, tant a l'hora d'assolir-lo com a l'hora de preservar-lo. El bé d'un individu és cobejable, però el bé d'un poble o d'una ciutat és encara més excel·lent”
Ètica Nicomaquea - Aristòtil

16/6/20

Cartas del verano de 1926 - Marina Tsvietáieva / Borís Pasternak / Rainer Maria Rilke

© Bocins Literaris
Títol: Cartas del verano de 1926
Títol original: письма лета 1926 года
Autors: Marina Tsvietáieva / Borís Pasternak / Rainer Maria Rilke
Any: 1926
Traducció: Selma Ancira / Adan Kovacsis
Editorial Minúscula

“De verdad que no te entiendo: abandonar la poesía. ¿Y después qué? ¿De un puente al río Moscú? Con la poesía, amigo mío, es como con el amor: mientras él no te abandone… Tú eres siervo de la Lira”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

15/6/20

“si a pesar de todo no estás contenta conmigo, dímelo directamente y no dejes que ese sentimiento se diluya en el tono general de tus palabras.
Una disolución así es siempre más dolorosa que el mero disgusto en toda su fuerza. Porque deja espacio a la aprensión y a la tristeza de uno mismo”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

14/6/20

“El mar es demasiado parecido al amor. No amo el amor. (Estar sentada y esperar a ver qué hará conmigo). Amo la amistad: la montaña”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

13/6/20

“Tendrás que imaginarte cómo leo tus cartas y qué sucede conmigo cuando las leo. Dejaré definitivamente de responderte, es decir, jamás daré libertad al sentimiento. Es decir, te soñaré y tú no sabrás nada de esto”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

12/6/20

“Es subjetivo solo aquello que ha sido escrito por ti. Es objetivo aquello que (de lo que has escrito) puede ser leído por ti o corregido en galeradas como si hubiese sido escrito por alguien más grande que tú. ¿Sabes de qué estoy hablando? ¿Lo sabes?”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

11/6/20

“¿Qué quiero de ti, Rainer? Nada. Todo. El permiso para elevar la mirada hacia ti cada instante de mi vida- como hacia la montaña que me protege (¡un ángel guardián de piedra!) Mientras no te conocía podía hacerlo, pero ahora que te conozco- necesito una autorización.
Porque mi alma es bien educada”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

10/6/20

“cada poema (tuyo) se clava en el corazón y lo talla a su manera- quiéralo yo o no”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

9/6/20

“me escribe un ser al que amo hasta el olvido de mí mismo. Pero es un ser tan grande y sus cartas lo atestiguan de una manera tan amplia que en ocasiones es doloroso ocultarlas a los demás. Este dolor se llama felicidad”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

8/6/20

7/6/20

“Una carta es una forma de comunicación fuera de este mundo, menos perfecta que el sueño, pero sujeta a las mismas leyes. Ni la una ni el otro se dan por encargo: se sueña y se escribe no cuando nosotros queremos, sino cuando ellos quieren: la carta- ser escrita y el sueño- ser soñado”
Cartas del verano de 1926 - Tsvietáieva / Pasternak / Rilke

6/6/20

Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

© Bocins Literaris
Títol: Unes quantes coses boniques
Títol original: Unas poucas cousas guapas
Autor: Xuan Bello
Any: 2009
Traducció: Jordi Raventós
Adesiara Editorial

“Per morir dignament cal viure abans amb totes les conseqüències. Amb totes: fins i tot la d'acceptar que som caducs i que això és bo”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

5/6/20

“¿Que potser Circe deu tenir alguna cosa a veure amb aquest sortilegi que fa que un lapse de temps tan petit duri una eternitat?”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

4/6/20

“Assolir el que és essencial costa molt; cal esporgar molta branca en l'arbre de la retòrica per arribar al tronc nu de la veritat”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

3/6/20

“La literatura és per quan un es queda sol davant del mirall de la seva consciència: si la meravella no està per fora, ha d'estar sens dubte a dins”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

2/6/20

“Potser busco una cosa indefinible que es remou en el sorral de l'ànima”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello

1/6/20

“em fico en els meus refugis, que són molts, i entre altres aquest de saludar la bellesa allà on estigui amagada dins la meva memòria”
Unes quantes coses boniques - Xuan Bello