31/12/21

 “Quina és?, diu ella.
Perdoni?, diu ell.
Quina creu que és la resposta als misteris de la vida?, diu ella.
La resposta és una pregunta, diu l'home assegut encara a la taula sense haver-hi estat convidat. I la pregunta és. Quin mite decidim creure?”

Hivern – Ali Smith

30/12/21

 “He estat a Grècia, va dir l'Iris. Vaig tornar fa tres setmanes. Al gener me n'hi torno.
De vacances?, va dir la Sophia. Segona residència?
Sí, exacte, va dir l'Iris. Digues això als teus amics. Digue'ls que vinguin. Ens ho passem la mar de bé. Cada dia arriben milers de turistes de Síria, l'Afganistan i l'Iraq que van de vacances a Turquia i a Grècia”

Hivern – Ali Smith

29/12/21

 “Google, diu la seva mare. La nova terra promesa. No fa tant només els dements, els pedants insofribles, els imperialistes i els col·legials més innocents creien que les enciclopèdies et donaven respostes que equivalien al món real o que te'l feien entendre. I les venien a la porta de casa uns venedors en qui ningú no confiava. I ni tan sols les enciclopèdies autoritzades, ni tan sols aquestes no les acceptàvem ni les preníem com a coneixement real del món. Ara, en canvi, el món confia en els motors de cerca sense dubtar. Els venedors de porta a porta més astuts que s'han inventat mai. No cal ni que posin el peu a la porta. Ja són al cor de cada casa”

Hivern – Ali Smith

28/12/21

“Feia un temps que la Sophia no sentia res. Refugiats al mar. Nens en ambulàncies. Homes plens de sang corrent cap als hospitals o fugint d'hospitals en flames amb nens sagnants als braços. Morts coberts de pols a les vores dels carrers. Atrocitats. Gent colpejada i torturada en cel·les.
Res”

Hivern – Ali Smith

27/12/21

 “Pensa que, sigui el que sigui estar viu, amb tots els seus passats, presents i futurs, es fa més evident en els moments en què surts de l'entumiment o d'un oblit profund del qual ni tan sols eres conscient i irromps a la superfície, i llavors és semblant a - a què?”

Hivern – Ali Smith

26/12/21

 “Seria bo que estiguéssim plens de forats, diu. Llavors podria sortit tot el que no podem expressar”

Hivern – Ali Smith

25/12/21

 “Per què no treballar sempre per la pau a la terra i la bona voluntat? Quin sentit té el Nadal, si no?
Les setmanes de compres que comencen el juliol, aquest és el sentit”

Hivern – Ali Smith

24/12/21

 “Vol l'essencialitat de l'hivern, no aquesta còpia grisa del mig de l'estació. Vol un hivern real amb els boscos coberts de neu, els arbres destacats en la seva blancor, resplendents en la seva nuesa i potenciats per la brillantor, amb el terra sota els peus cobert de neu que sembla de fulles glaçades o núvols esfilagarsats”

Hivern – Ali Smith

23/12/21

Dietaris - Stefan Zweig

© Bocins Literaris
Títol: Dietaris
Títol original: Tagebücher
Autor: Stefan Zweig
Any: 1912-1940
Traducció: Tiana Puig Soler
Quaderns Crema

 “pero ¿què és Europa? Una ficció a la qual ens hem de desavesar, com a qualsevol mena d'aliança”

Dietaris – Stefan Zweig

22/12/21

 “el que és més important no és l'heroisme ni la revolució, sinó tan sols la lucidesa i la integritat, la coherència amb els dictats de la consciència i alliberar-se de totes les tendències i els prejudicis del temps i dels pobles”

Dietaris – Stefan Zweig

21/12/21

 “¿Havia estat la pau mai tan anodina com ho és aquests dies la guerra? Avenços, retirades, dos mil presoners d'aquí i d'allà, mil morts… A un ja gairebé ni tan sols se li afligeix l'ànim. Hem esdevingut insensibles a tot menys a la pau, que ens deslliurarà. Un sospir als llavis de tothom: <<¿Quant més s'allargarà això?>>. Abans la gent es preguntava per l'objectiu, ara només els preocupa el final”

Dietaris – Stefan Zweig

20/12/21

 “Tothom repeteix contínuament els mateixos disbarats sense adonar-se que els ho han servit tot ben mastegat. Cada vegada hi ha menys persones capaces de pensar per si mateixes, sucumbeixen una rere l'altra als moviments de masses com a la pesta”

Dietaris – Stefan Zweig

19/12/21

 “Quan arribo a l'hospital m'esgarrifo de veure aquesta pobre gent, vella i malalta, a qui tornaran a enviar al front mentre els patriotes es queden aquí vivint la bona vida. I tot això per la <<pàtria>>, com si una dona i quatre fills no fossin més pàtria que totes les fronteres i llengües del món!”

Dietaris – Stefan Zweig

18/12/21

 “El sentiment de solidaritat, com qualsevol emoció profunda, tan sols coneix breus esclats d'intensitat, mentre que l'individualisme, sempre latent, retorna a la posició inicial com una goma elàstica”

Dietaris – Stefan Zweig

17/12/21

 “Res de res. La monotonia de les notícies que arriben del front contrasta amb els titulars estridents dels diaris del migdia, que pretenen aconseguir victòries a força de cridar. Això sí, els cafès estan plens de gom a gom; tot i les prohibicions, pertot arreu hi ha nata muntada, croissants i pa de pessic, un llustre de jovialitat enmig d'aquesta misèria inefable que encara ens és desconeguda”

Dietaris – Stefan Zweig

16/12/21

 “La història universal, vista de prop, és esgarrifosa. Han escombrat els carrers d'homes,  ja només s'hi veuen dones i ancians. És terrible com s'estén el silenci: al jardí de casa ja no hi ha criatures fent xivarri, enlloc se sent música i l'entusiame s'ha esvaït. No m'agrada sortir al carrer, no suporto tanta buidor”

Dietaris – Stefan Zweig

15/12/21

 “duen els uniformes esparracats i empastifats de fang; ells mateixos estan d'allò més pàl·lids i demacrats, secs, com les persones que tornen dels tròpics. Han perdut tota l'empenta, ara tenen deu dies de permís i després han de tornar al front. L'únic que els queda és una obediència apàtica: l'encant i la glòria d'aquests obrers i d'aquests pagesos, allò que els feia feliços, ha desaparegut; tanmateix, la disciplina roman intacta. Pobres! Per qui, per qui!”

Dietaris – Stefan Zweig

14/12/21

 “¿És perquè el món trontolla tan agitadament que un s'ha acostumat a viure en moviment? ¿És degut al pressentiment que podrien tornar els temps en què els països aixequen barreres entre ells i un encara vol respirar fugaçment l'aire del món?”

Dietaris – Stefan Zweig

13/12/21

Pedro Páramo - Juan Rulfo

© Bocins Literaris
Títol: Pedro Páramo
Autor: Juan Rulfo
Any: 1955
Ediciones Cátedra

 “- ¿Y tu alma? ¿Dónde crees que haya ido?

- Debe andar vagando por la tierra como tantas otras; buscando vivos que recen por ella. Tal vez me odie por el mal trato que le di; pero eso ya no me preocupa. He descansado del vicio de sus remordimientos”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

12/12/21

 “No, no era posible calcular la hondura del silencio que produjo aquel grito. Como si la tierra se hubiera vaciado de su aire. Ningún sonido; ni el del resuello, ni el del latir del corazón; como si se detuviera el mismo ruido de la conciencia”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

11/12/21

 “Hacía tantos años que no alzaba la cara, que me olvidé del cielo. Y aunque lo hubiera hecho, ¿qué habría ganado? El cielo está tan alto, y mis ojos tan sin mirada, que vivía contenta con saber dónde quedaba la tierra”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

10/12/21

 “Sé lo difícil que es nuestra tarea en estos pobres pueblos donde nos tienen relegados; pero eso mismo me da derecho a decirte que no hay que entregar nuestro servicio a unos cuantos, que te darán un poco a cambio de tu alma, y con tu alma en manos de ellos, ¿qué podrás hacer para ser mejor que aquellos que son mejores que tú? No, padre, mis manos no son lo suficientemente limpias para darte la absolución. Tendrás que buscarla en otro lugar”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

9/12/21

 “Cada suspiro es como un sorbo de vida del que uno se deshace”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

8/12/21

 “Tu madre era tan bonita, tan, digamos, tan tierna, que daba gusto quererla. Daban ganas de quererla. ¿De modo que me lleva ventaja, no? Pero ten la seguridad de que la alcanzaré. Sólo yo entiendo lo lejos que está el cielo de nosotros; pero conozco cómo acortar las veredas. Todo consiste en morir, Dios mediante, cuando uno quiera y no cuando Él lo disponga”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

7/12/21

 “Qué le costaba a él perdonar, cuando era tan fácil decir una palabra o dos, o cien palabras si éstas fueran necesarias para salvar el alma”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

6/12/21

 “El padre Rentería recogió las monedas una por una y se acercó al altar.

- Son tuyas- dijo-. Él puede comprar la salvación. Tú sabes si éste es el precio. En cuanto a mí, Señor, me pongo ante tus plantas para pedirte lo justo o lo injusto, que todo nos es dado pedir... Por mí, condénalo, Señor”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

5/12/21

 “¡Señor, tú no existes! Te pedí tu protección para él. Que me lo cuidaras. Eso te pedí. Pero tú te ocupas nada más de las almas. Y lo que yo quiero de él es su cuerpo”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

4/12/21

 “Entonces oyó el llanto. Eso lo despertó: un llanto suave, delgado, que quizá por delgado pudo traspasar la maraña del sueño, llegando hasta el lugar donde anidan los sobresaltos”

Pedro Páramo – Juan Rulfo

3/12/21

El roig i el negre - Stendhal

© Bocins Literaris
Títol: El roig i el negre
Títol original: Le rouge et le noir
Autor: Stendhal
Any: 1830
Traducció: Ferran Toutain
Edicions 62 – Labutxaca

 “El posat de trist no és mai de bon to; és un posat d'avorrit el que us convé adoptar. Si esteu trist és perquè us falta alguna cosa, perquè heu tingut algun fracàs. Reconeixeu la vostra inferioritat. En canvi, si us mostreu avorrit, la inferioritat és del que ha intentat entretenir-vos sense aconseguir-ho”

El roig i el negre – Stendhal

2/12/21

 “Mentre no es fes broma ni de Déu, ni dels clergues, ni del rei, ni de les persones de posició, ni dels artistes protegits per la cort, ni de tot el que està establert; mentre no es parlés bé ni de Béranger, ni dels diaris de l'oposició, ni de Voltaire, ni de Rousseau, ni de res que es pogués expressar amb franquesa; i, sobretot, mentre no es parles mai de política, es podia discutir lliurement de qualsevol cosa”

El roig i el negre – Stendhal

1/12/21

 “quan es comet una imprudència sempre es vol justificar apel·lant a la sinceritat”

El roig i el negre – Stendhal

30/11/21

 “Per dir la veritat, sabia dur pel bon camí els actes importants de la seva vida; però no es preocupava pels detalls, i els seminaristes astuts no es fixaven més que en els detalls. Per això, els seus camarades ja el consideraven un lliurepensador: l'havien delatat una infinitat de petites iniciatives.
Als ulls dels companys, era culpable d'aquest vici enorme: pensava, jutjava per ell mateix, en lloc de seguir, cegament l'autoritat i l'exemple”

El roig i el negre – Stendhal

29/11/21

 “¿Per què volen que avui sigui de la mateixa opinió que fa tres setmanes? Si fos així, seria esclau de la meva opinió”

El roig i el negre – Stendhal

28/11/21

 “En el fons del teu caràcter, intueixo, amb pena, una passió obscura que no m'anuncia ni la moderació ni la renúncia absoluta als béns terrenals que requereix el sacerdoci. Espero molt del teu talent; però, permet-me que t'ho digui- va afegir el bon capellà amb llàgrimes als ulls-, si mai arribes a capellà, tremolaré per la teva salvació”

El roig i el negre – Stendhal

27/11/21

 “Em sembla que vós esteu acostumat a les cares rialleres, autèntics teatres de la mentida. La veritat és austera, senyor meu”

El roig i el negre – Stendhal

26/11/21

 “¿Quan adquiriré el bon costum d'obrir l'ànima a aquesta gent en proporció justa als diners que em donen? Si vull ser apreciat per ells i per mi mateix, els he de demostrar que és la meva pobresa la que fa tractes comercials amb la seva riquesa, però que el meu cor és a mil llegües de la seva insolència, i habita una esfera massa alta perquè hi puguin arribar les seves petites mostres de desdeny o de favor”

El roig i el negre – Stendhal

25/11/21

 “En els caràcters atrevits i orgullosos, no hi ha més que un pas de la irritació d'un mateix a la fúria contra els altres”

El roig i el negre – Stendhal

24/11/21

 “Madame de Rênal era una d'aquestes dones de províncies que es poden prendre fàcilment per idiotes durant els quinze primers dies de tracte. No tenia cap experiència de la vida, i no mostrava cap interès per parlar. Dotada d'una ànima delicada i desdenyosa, l'instint de felicitat que posseeix tot ser humà feia que, en general, no prestés cap atenció als actes dels personatges grollers enmig dels quals l'havia deixat caure l'atzar”

El roig i el negre – Stendhal

23/11/21

Un poble traït - Paul Preston

© Bocins Literaris
Títol: Un poble traït
Títol original: A people betrayed
Autor: Paul Preston
Any: 2019
Traducció: Eva Garcia Pinos
Editorial Base

 “El poder judicial s'ha enfrontat amb una lentitud exasperant al problema de la corrupció, però encara resta per veure si algú aconsegueix solucionar el problema endèmic de la incompetència dels polítics”

Un poble traït – Paul Preston


22/11/21

 “la reacció de les potències estrangeres va marcar el curs de la Guerra Civil. Les polítiques de quatre dels cinc principals actors internacionals- Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia- es van veure substàncialment influïdes per la seva hostilitat a la cinquena, la Unió Soviètica”

Un poble traït – Paul Preston

21/11/21

 “El compromís de la República de millorar les condicions de vida dels membres més pobres de la societat exigia una important redistribució de la riquesa. En una època de depressió econòmica mundial, els augments salarials i el cost d'unes millors condicions laborals no podien finançar-se mitjançant una simple retallada dels beneficis. En una economia de contracció, plantejaven un desafiament revolucionari a l'ordre econòmic”

Un poble traït – Paul Preston

20/11/21

 “Els enormes beneficis obtinguts de la mineria, la siderúrgia i el tèxtil no s'havien invertit, en general, en la introducció de noves tecnologies. De fet, l'àmplia publicitat de la despesa dels nou-rics en articles de luxe en un moment d'escassetat d'aliments havia intensificat el ressentiment de la classe obrera envers el que consideraven una plutocràcia parasitària”

Un poble traït – Paul Preston

19/11/21

 “La dreta antisemita acostumava a descriure els catalans com els jueus d'Espanya, un qualificatiu que també utilitzava la premsa militar. El diari de l'exèrcit, La Correspondencia Militar, va exigir que s'expulsés d'Espanya els nacionalistes catalans i bascos. <<Que vaguen por el mundo, sin Patria, como la raza maldita de los judíos. Sea ese un castigo eterno>>”

Un poble traït – Paul Preston

18/11/21

 “Des de mitjan del segle XVIII, l'exèrcit espanyol no coneixia res més que la derrota a mans d'enemics estrangers, i les seves úniques victòries les havia aconseguit a les guerres civils. No és gens estrany que després de la pèrdua de les últimes restes importants de l'imperi, l'exèrcit mostrés una gran determinació de no perdre l'última batalla de la defensa de la integritat nacional. Irònicament, la derrota que va alimentar les flames del nacionalisme espanyol també va donar vida al seu major enemic”

Un poble traït – Paul Preston

17/11/21

 “Espanya no va experimentar una revolució burgesa clàssica en la qual es trenquessin les estructures de l'Antic Règim. El poder de la monarquia, la noblesa terratinent i l'Església es va mantenir més o menys intacte fins ben entrat al segle XX. A diferència de la Gran Bretanya i França, l'Espanya del segle XIX no va veure l'establiment d'una política incipientment democràtica amb la flexibilitat necessària per absorbir noves forces i adaptar-se als grans canvis socials”

Un poble traït – Paul Preston

16/11/21

 “els elements de la ideologia anarquista es consideraven portadors d'una doctrina estrangera especialment perniciosa i bàrbara. Els anarquistes eren <<bestias dañinas>>, pitjors que els delinqüents comuns a causa de les seves aspiracions socials utòpiques. Per aquest motiu calia eliminar la influència destructiva de <<los que tienen ideas>>”

Un poble traït – Paul Preston

15/11/21

 “A començaments del segle XX, els oficials de l'exèrcit estaven ben disposats a escoltar el missatge dels ultraconservadors que tenien el dret i el deure d'interferir en la política per <<salvar Espanya>>. Per desgràcia, aquest objectiu aparentment noble era, en realitat, un sinònim de la defensa dels interessos i privilegis de sectors relativament reduïts de la societat. Per tant, les forces armades no eren servidors de la nació que defensaven d'enemics externs, sinó els defensors d'interessos socials molt concrets en contra dels seus enemics interns: la classe obrera i els nacionalistes regionals”

Un poble traït – Paul Preston

14/11/21

 “l'actitud dels espanyols envers la classe política del seu país ha estat sovint un menyspreu que voreja la desesperació. La creença en la incompetència i la venalitat dels polítics ha estat una constant subjacent de la vida espanyola des de la invasió napoleònica”

Un poble traït – Paul Preston

13/11/21

L'arbre de foc - Agustí Bartra

© Bocins Literaris
Títol: L’arbre de foc
Autor: Agustí Bartra
Any: 1939-1971
Adesiara Editorial

 “Ja està cansat, l'home, de no poder recordar els seus somnis”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

12/11/21

 “A vosaltres m'adreço, indiferents llunyans,
vides encoixinades i placèvoles que us moveu en ciutats
i pobles sense cercles de ferro i foc.
Esteu voltats de primaveres i coberts de cels tranquils,
però em clavaré com un eriçó a les vostres esquenes glacials”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

11/11/21

 “però si manen, creuràs.
Et sents sol i creuràs amb una trista obediència de segles”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

10/11/21

 “Germà meu! Voldria poder consolar-te, dur-te alguna esperança,
dir-te que els canons s'han adormit per sempre,
que el plom està somiant valsos,
que totes les bales s'han convertit en papallones”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

9/11/21

 “Deixa que els meus ulls pouin la blavor inefable de cel i mar dels teus i que les meves carícies se t'entortolliguin com heures vives”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

8/11/21

 “Sense tu, els meus dies passen lents, com bèsties cansades”

L’arbre de foc – Agustí Bartra

7/11/21

Bartleby, l'escrivent - Herman Melville

© Bocins Literaris
Títol: Bartleby, l’escrivent
Títol original: Bartleby, the scrivener
Autor: Herman Melville
Any: 1853
Traducció: Miquel Desclot
Grup Editorial 62 - Educaula

 “D'alliberar-me'n, me n'haig d'alliberar; d'anar-se'n, se n'ha d'anar. Però com? No deus voler fer-lo fora a empentes, aquest pobre malaurat, pàl·lid i passiu! No deus pas voler foragitar aquesta criatura indefensa! No deus voler pas voler deshonorar-te amb una crueltat així, oi?”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

6/11/21

 “tot sovint és així: el contacte assidu amb mentalitats mesquines acaba fent malbé les millors intencions de les ànimes més generoses”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

5/11/21

 “De mica em mica em vaig anar persuadint que els maldecaps que em provocava l'escrivent me'ls havien predestinat des de l'eternitat,i que en Bartleby me l'havien encarranquinat per algun misteriós designi de la Providència omniscient, designi que un trist mortal com jo no podia arribar a desentranyar”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

4/11/21

 “La qüestió no era pas si jo donava per fet que se n'aniria, sinó més aviat si ell preferiria fer-ho així. Era més un home de preferències que no pas de presumpcions”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

3/11/21

 “Per a un ésser sensible, la pietat es tradueix no pas poques vegades en dolor. I quan, per fi, es comprèn que aquesta pietat no pot conduir a un auxili eficaç, el seny exigeix a l'ànima que se'n desprengui”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

2/11/21

 “ah!, la felicitat festeja la llum, i per això ens sembla que el món és alegre; en canvi, la misèria s'amaga ben amagada, i per això ens sembla que no existeix”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

1/11/21

 “era sobretot aquella meravellosa dolcesa el que no tan sols em desarmava, sinó que, per entendre'ns, fins m'acovardia”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

31/10/21

 “No és pas infreqüent que quan a algú el rebaten d'una manera insòlita i violentament forassenyada, comencin a trontollar-li les conviccions més elementals. Comença, com si diguéssim, a sospitar vagament que, per estrany que pugui semblar, la raó i la justícia estan amb l'altra banda”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

30/10/21

 “- Preferiria no fer-ho- va dir.
Me'l vaig mirar de fit a fit. Tenia la cara eixuta i serena; els ulls grisos, vagament tranquils. Ni un sol indici d'agitació el torbava. Si hi hagués hagut la més petita inquietud, o còlera, o impaciència, o impertinència, en les seves maneres; en altres paraules, si hi hagués hagut res d'habitualment humà en ell, sens dubte l'hauria despatxat amb violència”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

29/10/21

“Al començament, en Bartleby va fer una quantitat extraordinària de còpies. Com si arrossegués una vella fam de copiar el que fos, semblava endrapar els meus documents. Ni descansava per pair-los. Guixava dia i nit, copiant amb llum natural o amb llum d'espelma. Jo hauria estat prou content de tanta aplicació si s'hagués tractat d'una laboriositat alegre. Però escrivia d'una manera silenciosa, pàl·lida, mecànica”

Bartleby, l’escrivent – Herman Melville

28/10/21

Ifigenia a Àulida - Eurípides

© Bocins Literaris
Títol: Ifigenia a Àulida
Títol original: Ιφιγένεια εν Αυλίδι
Autor: Eurípides
Any: 409 – 408 aC
Traducció: Maria Rosa Llabrés Ripoll
Adesiara Editorial

 “no he d'estimar-me en excés la vida: em vas infantar com a bé comú de tots els grecs, no per a tu sola. Hi ha milers d'homes coberts amb els escuts i milers brandant els rems que, havent estat agreujada la pàtria, gosaran enfrontar-se amb els enemics i morir per Grècia; en canvi, la meva vida, que és una de sola, ¿ha d'impedir-ho tot? ¿Quina justícia hi ha en això?”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

27/10/21

 “Cal que estiguis alegre i que pateixis, car vas néixer mortal”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

26/10/21

 “Quin avantatge que té un humil naixement! Perquè és més fàcil per a ells plorar i dir qualsevol cosa; però per al qui ha nascut noble, això no és apropiat. L'orgull presideix la nostra vida, i som esclaus de la gent. Jo, doncs, m'avergonyeixo de vessar llàgrimes, i llavors m'avergonyeixo de no plorar, malauradat de mi, que he caigut en la desgràcia més gran”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

25/10/21

 “No em facis morir abans d'hora! Perquè és grat veure la llum”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

24/10/21

 “Vull compartir el teu seny, no la teva follia”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

23/10/21

 “un home de bé, quan triomfa, no ha de canviar de costums, sinó que aleshores ha de mostrar-se fins i tot més ferm per als amics en el moment que, sortat, és més capaç d'ésser-los útil”

Ifigenia a Àulida – Eurípides

22/10/21

Seta - Alessandro Baricco

© Bocins Literaris
Títol: Seta
Autor: Alessandro Baricco
Any: 1996
Feltrinelli Editore

 “Forse è che la vita, alle volte, ti gira in un modo che non c'è propio più niente da dire”

Seta – Alessandro Baricco

21/10/21

 “È sempre difficile resistere alla tentazione di tornare, non è vero?”

Seta – Alessandro Baricco

20/10/21

 “Per mille volte cercò gli occhi di lei, e per mille volte lei trovò i suoi. Era una specie di triste danza, segreta e impotente”

Seta – Alessandro Baricco

19/10/21

 “Io non posso fermarlo. E se lui vuole andare laggiù, io posso dargli una ragione in più per tornare”

Seta – Alessandro Baricco

18/10/21

 “Non c'è scelta. Se vogliamo sopravvivere, dobbiamo arrivare laggiù”

Seta – Alessandro Baricco

17/10/21

El Mestre i Margarita - Mikhaïl Bulgàkov

© Bocins Literaris
Títol: El Mestre i Margarita
Títol original: Ма́стер и Маргари́та
Autor: Mikhaïl Bulgàkov
Any: 1928 - 1940
Traducció: Xènia Dyakonova
Edicions Proa

 “Oh, déus, déus! Que trista és la terra al capvespre! Que misteriosa és la boira sobre els aiguamolls! Qui hagi vagarejat sota aquesta boira, qui abans de morir hagi patit molt, qui hagi volat sobre aquesta terra, portant una càrrega superior a les seves forces, ho sabrà. Ho sabrà aquell que estigui cansat, i que abandoni sense recança les boires de la terra, els seus aiguamolls i els seus rius, i s'entregui amb el cor lleuger a les mans de la mort”

El Mestre i Margarita – Mikhaïl Bulgàkov