31/1/21

 “Habrá un Gobierno, dijo el primer ciego, No lo creo, pero, en caso de que lo haya, será un gobierno de ciegos gobernando a ciegos, es decir, la nada pretendiendo organizar la nada”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

30/1/21

 “pasé mi vida mirando al interior de los ojos de la gente, es el único lugar del cuerpo donde tal vez exista un alma”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

29/1/21

 “si antes de cada acción pudiésemos prever todas sus consecuencias, nos pusiésemos a pensar en ellas seriamente, primero en las consecuencias inmediatas, después, las probables, más tarde las posibles, luego las imaginables, no llegaríamos siquiera a movernos de donde el primer pensamiento nos hubiera hecho detenernos”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

28/1/21

 “De esa masa estamos hechos, mitad indiferencia y mitad ruindad”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

27/1/21

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

© Bocins Literaris
Títol: Llibre d’amic / Cants d’Abelone
Autor: Joan Vinyoli
Any: 1955- 1979
Editorial Empúries

 “Estima
sense voler ser correspost.
Posa't a prova:
calla i escolta l'indiscriminat
so de la vida.
Sol, cada batec
es correspon potser amb alguna cosa”

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

26/1/21

 “M'he desullat de tant mirar-te,
m'has emboirat de solitud”

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

25/1/21

 “Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de l'insomni: xiscles
de vent i diamants d'escuma
brillant al sol.
He vist la vida coronar-se'n,
la folla amb gest de mar.
No em vagui de lligar-la- damunt l'ona,
l'escuma dura més- ; quedi ben lliure,
sola i escabellada dalt les roques,
indòmita”

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

24/1/21

 “Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s'il·luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit”

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

23/1/21

 “He naufragat en una mar profunda:
no em parleu de platges”

Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli

22/1/21

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

© Bocins Literaris
Títol: Les petites virtuts
Títol original: Le piccole virtù
Autora: Natalia Ginzburg
Any: 1944-1962
Traducció: Elena Rodríguez
Àtic dels Llibres

 “A vegades em pregunto si érem nosaltres, aquelles dues persones, fa gairebé vint anys, per la via Nazionale; dues persones que van conversar tan amablement, urbanament, mentre el sol es ponia; dos conversadors amables, dos joves intel·lectuals de passeig; tan joves, tan educats, tan distrets, tan disposats a donar un judici distretament benèvol l'un de l'altre; tan disposats a acomiadar-se l'un a l'altre per sempre; amb aquella posta de sol, en aquella cantonada”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

21/1/21

 “no he sabut formar-me una cultura de res, ni tan sols de les coses que he estimat més en la meva vida. Aquestes coses s'han quedat en mi com imatges disperses, alimentant la meva vida de memòries i de commoció però sense omplir el buit”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

20/1/21

 “l'escola hauria de ser des del principi, per als nens, la primera batalla a la qual han d'enfrontar-se sols, sense nosaltres. Des del principi hauria d'estar clar que aquell és el seu camp de batalla, on nosaltres només podem ajudar-los ocasionalment i de forma irrisòria. I si allà pateixen una injustícia, o se senten incompresos, és necessari que els donem a entendre que no hi ha res d'estrany en això, perquè a la vida hem de tenir present que, contínuament, ens podem sentir incompresos i ignorats”

Les petites virtuts- Natalia Ginzburg

19/1/21

 “Pel que fa a l'educació dels fills, crec que no se'ls han d'ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d'ensenyar l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al proïsme i l'abnegació; no el desig de l'èxit, sinó el desig d'ésser i de saber”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

18/1/21

 “I ara som realment adults, pensem, i ens sorprèn que ser adult sigui això, i no tot allò que crèiem de nens, ni la seguretat en un mateix, ni una possessió serena de totes les coses”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

17/1/21

 “fer de la vida una elecció pura no és viure segons la naturalesa; és viure contra la naturalesa, perquè a l'home no sempre se'l deixa triar. L'home no ha triat l'hora del seu naixement, ni la seva cara, ni els pares, ni la seva infància. L'home no tria, normalment, l'hora de la seva mort. L'home no pot fer altra cosa que acceptar la seva cara, de la mateixa manera que només pot acceptar el seu destí, i l'única elecció que se li permet és l'elecció entre el bé i el mal, entre el just i l'injust, entre la veritat i la mentida”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

16/1/21

 “Hem d'estar disposats a tot. La nostra espera i la nostra paciència han de contemplar la possibilitat del destí més alt i la del més modest”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

15/1/21

 “Ha passat la guerra i la gent ha vist ensorrar-se tantes cases que ara ja no se sent segura a casa seva, que ja no és tranquil·la i ferma com abans. Hi ha alguna cosa de la qual hom no es guareix mai, i passaran els anys, però no ens en curarem mai. Potser tornem a tenir un llum a la taula o un gerro de flors i els retrats dels nostres éssers estimats, però ja no creiem en cap d'aquestes coses perquè un cop les vam haver d'abandonar inesperadament o les vam haver de buscar entre les runes”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

14/1/21

 “Arrancades dolorosament al silenci, sorgeixen les poques, estèrils paraules de la nostra època, com senyals de nàufrags, com focs encesos entre turons molt llunyans, reclams febles i desesperats que l'espai s'empassa”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

13/1/21

 “Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d'esperances i nostàlgies”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

12/1/21

La piel - Sergio del Molino

© Bocins Literaris
Títol: La piel
Autor: Sergio del Molino
Any: 2020
Editorial Alfaguara

 “Nada puede haber peor que un dato que confirme que el recuerdo corresponde a unos hechos vividos, porque mientras los guardamos, las células de cristal de la memoria tienen la consistencia de los cuentos que se cuentan antes de apagar la luz de la mesilla. En rigor, no existen”

La piel - Sergio del Molino

11/1/21

 “cuando se habla de una nación como si fuera un paciente que necesita cirujanos de hierro o doctores que traten la enfermedad del desempleo o de la pobreza, todo se enfanga de una abyección invisible, porque se refuerza la noción clásica de enfermedad como pestilencia. Algo que debe ser extirpado, sajado, intervenido. En vez de ser objeto de cuidados, el enfermo se convierte en un foco que erradicar, y eso se traslada a la forma en que se habla de él”

La piel - Sergio del Molino

10/1/21

 “Aunque ya no fumo, prefiero dar lumbre que caramelos de menta; tabaco antes que consejos, y una copa cargada antes que palabras de ánimo. Creo que la fatalidad no necesita consuelos, sólo compañía y algún chiste para pasar el rato.

El mundo, por lo general, opina lo contrario”

La piel - Sergio del Molino

9/1/21

 “envidio a mis padres, pues yo soy incapaz de apartar la vista de mi hijo un segundo en la playa y no dejo que corra de acá para allá donde no lo alcanzo o donde no sé con quién anda. Comparado conmigo, él es un niño burbuja o un animal de zoo, pero, a cambio de mi vigilancia paranoide, le ofrezco un mundo sin miedos”

La piel - Sergio del Molino

8/1/21

 “nuestro propio cuerpo nos distrae del mundo. Es imposible reparar en el dolor ajeno si el nuestro hace ruido a todas horas”

La piel - Sergio del Molino

7/1/21

 “Vivir es el proceso mediante el cual perdemos la pureza. Nacemos con ella y la vamos estropeando con cada pequeña traición, cada mentira, cada fracaso y cada rencor. Por eso la piel de los niños es pura y lisa, y la de los ancianos está llena de batallas y vergüenzas”

La piel - Sergio del Molino

6/1/21

 “uno de los misterios más dolorosos de la piel: su capacidad para dividir a las personas”

La piel - Sergio del Molino

5/1/21

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Luci Anneu Sèneca

© Bocins Literaris
Títol: La providència – La tranquil·litat
de l’esperit – La Clemència
Autor: Luci Anneu Sèneca
Any: segle I d.C.
Traducció: Carles Cardó
Editorial Alpha

 “ningú no és tan dificultós a concedir el perdó com aquell que sovint ha hagut de demanar-lo”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

4/1/21

 “Al culpable, l'esmenaràs més fàcilment amb una pena menor, car hom vetlla més la seva conducta quan encara no és del tot perdut. Ningú no respecta la pròpia dignitat, quan ja l'ha perduda”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

3/1/21

 “són enemics de la tranquil·litat, tant el no poder res canviar, com el no poder res resistir”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

2/1/21

 “Hom es segueix a si mateix i a si mateix s'amoïna com el company més desagradable. Cal, doncs, que sapiguem que el mal de què patim no és pas dels llocs, sinó nostre: som febles per suportar res, incapaços d'aguantar molt de temps el treball, el plaer, la nostra mateixa persona i qualsevol cosa”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

1/1/21

 “Si no voleu lluitar, us és permès de fugir; heus aquí per què de totes les coses que he volgut que us fossin necessàries, cap no l'he feta tan fàcil com la mort. En un camí pendís he posat la vida: rodola avall tota sola”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca