“Ell l'havia agafada i ara no la volia
deixar estar. La Gervaise es deixava fer, atordida pel lleuger mareig que li
venia del munt de roba, però que sense la pudor del vi de l'alè d'en Coupeau li
repugnés. I el petó llarg a la boca que es van fer, enmig de les brutícies de
l'ofici, va ser com una primera caiguda en la lenta degradació de les seves
vides”
La
taverna – Émile
Zola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada