“en la seva significació més genuïna, manar és confiar alguna cosa que, amb la teva mà, poses a la mà de l'altre. Aquesta és la significació en l'horitzontalitat i la gravetat de la vida. Però les coses, desgraciadament, les hem dut cap al poder vertical, on la mà ja no dóna res, sinó que, amb diversos moviments rígids, pretén sotmetre. El que és genuí és posar-se- voluntàriament- a les mans d'algú. La degeneració és que algú, sense que nosaltres ho vulguem, ens tingui a les seves mans, exercint control i domini”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol