“¿Es la Historia quien, empujada por la necesidad, provoca el nacimiento de los hombres extraordinarios, o es la casualidad quien echa a la vida hombres geniales para que inventen la Historia?”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “La bondad o la maldad de la gente está en el corazón, no en el pasaporte”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “Es probable que la esperanza de un mundo mejor haya que buscarla en esos pequeños lugares perdidos, cálidos y amables, y no en las pavorosas y gigantescas ciudades donde los hombres han renunciado a conocerse entre ellos, mientras se temen los unos a los otros”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “¡cuán relajante resulta una religión en la que los dioses son también pecadores!”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “El dios griego era un depravado ser todopoderoso al que los hombres temían y trataban de calmar con costosos sacrificios y levantando en su honor ricos templos. Los hombres griegos vivían solos, abandonados a su propia suerte, sin esperanza en ningún paraíso que los acogiera tras la muerte. Tuvieron que inventarse un universo de valores meramente humanos para explicarse el mundo y hacerlo más habitable”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “El arte puede definirse de muchas formas, pero a menudo suele ser una rebeldía contra la norma suprema, un afán por derrotar cuanto nos es impuesto y hacerlo siempre en nombre de la belleza”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

 “Hay días, o instantes de tu vida, que guardas en tu memoria, e incluso en tus sentidos, como si no se alejasen en el tiempo, como si se hubieran detenido en el espacio y habitasen siempre junto a ti”

Corazón de Ulises – Javier Reverte

Josafat - Prudenci Bertrana

© Bocins Literaris

Títol: Josafat

Autor: Prudenci Bertrana

Any: 1906

Edicions 62

 “sempre incerta, inconscient, indefinida, subtil, com una idea que es perd, com un pensament que fuig, com un seny que divaga…”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “Era un urc de grandesa el que sentia; urc de salvatgina que viu segura al seu catau inaccessible. Nombroses portes, poderosos forrellats i estretors laberíntiques el guardaven de part de dintre; vertiginoses altures el feien inabordable per defora. I els homes a baix eren minúsculs, fàcils d'exterminar”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “fas bé de no fiar-te'n; a tu te'n traurien, del campanar, però a mi em ficarien de bona gana en el seu llit. Creu-los, Josafat, creu-los, sigues bon home. Dejuna, que ells ja s'afarten”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “quan els ministres de l'altar celebraven les misses en llur capella, pareixien inquiets, com si pressentissin volves de pecat surant per l'aire; i en aixecar l'hòstia, ho feien amb fervor de desagreujament, amb mirar contrit, pidolant clemència per al causant de la tremebunda infecció de l'església”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “No volia tornar-se'n; corria per la seva nuca un pessigolleig tan suau, era tan violent el desig que serpentejava a les seves entranyes!”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “Arribà a creure's que era un home necessari, perillós, destinat a fer grans coses, i que el reservaven per a una ocasió oportuna. I esperava sense impaciència, segur que a l'avenir podria pagar les consideracions que li tenien, i servir, amb tota la seva bona voluntat i amb el que més podia, el seu Déu i aquells admirables protectors”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “On havia arribat! Era tan gran el baf d'impuresa que tancava la seva cambra, que arreu s'estenia com una fumerola que l'esperit maligne, i traspuava per tot i ho empastifava tot de fetors lascives”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “A la seva faç empolvorada semblava dur, estergides, un munt d'històries de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continuada impressió d'altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa; i el seu nasset delicat i elàstic, de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “a tothom és plaent dirigir una darrera mirada als llocs on s'han tingut emocions i és dolça la melangia que deixen al cor les finestres barrades, darrera les quals, ignorant el nostre pas, resten persones volgudes”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “era un home d'aquests que no fan nosa ni servei enlloc, que els mireu i no els veieu, que hi parleu i no els sentiu, d'una mida regular, d'unes fesomies esborradisses, d'uns gestos amesurats, d'una veu més prima que gruixuda i d'unes idees tan normals que semblen de tothom i no són de ningú”

Josafat – Prudenci Bertrana

Giú nella valle - Paolo Cognetti

© Bocins Literaris

Títol: Giú nella valle

Autor: Paolo Cognetti

Any: 2023

Giulio Einaudi Editore

 “La voce del fiume è appena un sussurro: una pozza, una rapida, una pozza, poi l'ansa dove cambia direzione. Come la vita che gira”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “il buio non veniva mai. Era estate, anche se lassú è estate per modo di dire, e il sole calava verso nord con questo tramonto infinito, restava appeso all'orizonte per ore. Finché diventava un'alba e il sole risaliva”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “indietro non si torna. Il fiume scorre da una parte sola”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “per i bagni nel fiume c'era una stagione, nella vita, che poi chissà perché passava. Poi veniva la stagione dei figli, delle case da comprare e ristrutturare, dei vantaggi di un lavoro salariato”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “Lo sai cosa vorrei, invece?, disse Alfredo.
Cosa?
Un bell'abbraccio da mio fratello. O anche fare a pugni, scegli tu. Ma qualcosa di vero”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

Estiu - Ali Smith

© Bocins Literaris

Títol: Estiu

Títol original: Summer

Autora: Ali Smith

Any: 2021

Traducció: Dolors Udina

Raig Verd Editorial

 “sempre hi ha un estat d'emergència en algun lloc. Som innocents si creiem que la vida no és l'hòstia de surrealista normalment per a la majoria de gent que mira de guanyar-se la vida”

Estiu – Ali Smith

 “Sempre estem buscant la fulla totalment oberta, l'escalfor oberta, la promesa que un dia proper serem capaços de jeure i tenir l'estiu fet per a nosaltres; un dia proper el món ens tractarà bé. Com si fos realment un final més amable i no fos només possible sinó segur, una harmonia natural que s'escamparà als teus peus, es desenrotllarà com un paisatge il·luminat només per a tu”

Estiu – Ali Smith

 “No vull tenir totes aquestes personalitats diferents que em segueixen pertot deixant emprentes a la neu neta acabada de caure de la meva vida”

Estiu – Ali Smith

 “potser l'art és això. Una cosa que t'impressiona misteriosament i no saps per què”

Estiu – Ali Smith

 “Gràcies a Déu que tenim els joves. Jo hi confio.
Sí, això. Doneu-nos tota la responsabilitat ara que ho heu espatllat tot, però no ens doneu cap poder amb què canviar-ho tot”

Estiu – Ali Smith

 “Massa pobres per tenir làpida. O potser no els calia, simplement. En els vells temps no en posaven. Perquè qui pot oblidar on està enterrada la persona que estimes?”

Estiu – Ali Smith

 “No sabia, no sap, com expiar-ho. Ho ha de corregir.
Però com esmenes un record?”

Estiu – Ali Smith

 “al llarg de les èpoques i de les distàncies globals, el que tots els pobles del món tenen realment en comú és moltes maneres similars de fer-se coses humiliants i doloroses els uns als altres”

Estiu – Ali Smith