Pàgines

30/6/25

 “Incluso cuando se tiene un ciento por ciento de razón y el otro está totalmente equivocado, sigue siendo útil imaginar al otro”

Contra el fanatismo – Amos Oz

29/6/25

 “cada uno de nosotros es una península, con una mitad unida a tierra firme y la otra mirando al océano. Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que la dejen sola contemplando el océano. Pienso que nos deberían dejar ser penínsulas. Todo sistema político y social que nos convierte a todos y cada uno de nosotros en una isla darwiniana y al resto de la humanidad en enemigo o rival, es una monstruosidad”

Contra el fanatismo – Amos Oz

28/6/25

 “Mucho cuidado, el fanatismo es extremadamente pegajoso, más contagioso que cualquier virus. Se puede contraer fanatismo fácilmente, incluso al intentar vencerlo o combatirlo. Leyendo los periódicos o viendo la televisión, es posible comprobar todos los días lo fácilmente que la gente se convierte en fanática antifanática”

Contra el fanatismo – Amos Oz

27/6/25

 “No puedo dejar de pensar muy a menudo que, con una leve modificación de mis genes o de las circunstancias de mis padres, podría ser él o ella, podría ser un poblador de la orilla occidental, podría ser un extremista ultraortodoxo, podría ser un judío oriental de un país del Tercer Mundo, podría ser alguien diferente. Podría ser uno de mis enemigos”

Contra el fanatismo – Amos Oz

26/6/25

 “la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar. En esa tendencia tan común de mejorar al vecino, de enmendar a la esposa, de hacer ingeniero al niño o de enderezar al hermano en vez de dejarlos ser. El fanático es una criatura de lo más generosa”

Contra el fanatismo – Amos Oz

25/6/25

 “los fanáticos son muy sarcásticos y algunos tienen un sarcasmo muy sagaz, pero nada de humor. Tener sentido del humor implica habilidad para reírse de uno mismo. Es relativismo, es la habilidad de verse a sí mismo como los otros te ven, de caer en la cuenta de que, por muy cargado de razón que uno se sienta y por muy terriblemente equivocados que estén los demás sobre uno, hay cierto aspecto del asunto que siempre tiene su pizca de gracia”

Contra el fanatismo – Amos Oz

24/6/25

 “Conformidad y uniformidad, la urgencia por <<pertenecer >> y el deseo de hacer que todos los demás <<pertenezcan a>>, pueden constituir perfectamente las formas de fanatismo más ampliamente difundidas”

Contra el fanatismo – Amos Oz

23/6/25

 “la semilla del fanatismo siempre brota al adoptar una actitud de superioridad moral que impide llegar a un acuerdo”

Contra el fanatismo – Amos Oz

22/6/25

 “El fanatismo es más viejo que el islam, que el cristianismo, que el judaísmo. Más viejo que cualquier Estado, gobierno o sistema político. Más viejo que cualquier ideología o credo del mundo. Desgraciadamente, el fanatismo es un componente siempre presente en la naturaleza humana, un gen del mal, por llamarlo de alguna manera”

Contra el fanatismo – Amos Oz

21/6/25

La marxa Radetzky - Joseph Roth

© Bocins Literaris
Títol: La marxa Radetzky
Títol original: Radetzkymarsch
Autor: Joseph Roth
Any: 1932
Traducció: Jaume Creus
L’Avenç

 “L'emperador era un home vell. Era l'emperador més vell del món. Al seu voltant girava en cercle la mort, en cercle i dallant, dallant. Ja tot el camp estava buit, i només l'emperador, com una tija de plata oblidada, allà s'estava i esperava. Els seus ulls clars i durs miraven des de feia anys perduts cap a una perduda llunyania”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

20/6/25

 “El gran sol daurat dels Habsburg se li ponia definitivament, anorreat en l'abisme dels mons, fragmentat en una munió de petites esferes solars, que, com astres independents, il·luminarien tot de nacions independents”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

19/6/25

 “n'havia marxat content i animat cap a una contrada aventurera i cap al seu fill estimat. Ara hi tornava, sol, deixant enrere un fill solitari i aquella frontera on l'ocàs del món ja es veia tan clarament com es veu la tempesta congriant-se als afores d'una ciutat, mentre els carrers encara es mostren feliços i despreocupats sota el cel blau”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

18/6/25

 “La vida semblava transcórrer més ràpida que el pensament. I abans que hagués pogut prendre cap decisió ja era vell”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

17/6/25

 “Tots dos desitjaven que la carretera no s'acabés mai. Haurien volgut caminar així estona i estona, l'un al costat de l'altre. Tots dos haurien volgut dir alguna paraula, però tots dos callaven. Una paraula, una paraula aviat és dita. Aquesta no es deia. Per última vegada, pensà el tinent, per última vegada caminem així, l'un al costat de l'altre!”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

16/6/25

 “reconeixen tot d'una que només la por els havia empès a reunir-se, perquè cadascun d'ells temia quedar-se sol tancat entre quatre parets amb la seva por; però també reconeixien que ben poc els ajudaria el fet de quedar-se en colla, i que cadascú, tot i estar entre els altres companys, seguia sol amb la seva pròpia por”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

15/6/25

 “Com si li haguessin bescanviat la pròpia vida per una de nova, estranya, fabricada en un taller, cada nit en anar a dormir i cada matí un cop llevat es repetia el seu nou grau i la seva nova condició, es plantava davant del mirall i comprovava que el seu rostre era l'antic”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

14/6/25

 “Hi ha una por abans del plaer que ja és plaer, igual que una certa por a la mort pot ser mortal”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

13/6/25

 “Era tan senzill i irreprotxable com el seu full de serveis, i només la ira, que de tant en tant li sortia, hauria permès endevinar a un bon coneixedor dels homes que també en l'ànima del capità Trotta traslluïen les nocturnes fondàries on dormien les tempestes i les veus desconegudes dels ancestres sense nom”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

12/6/25

 “Havien nascut en temps de pau, i en pacífiques maniobres i exercicis havien esdevingut oficials. Encara no sabien llavors que cadascun d'ells, sense excepció, s'hauria d'enfrontar amb la mort pocs anys després. Llavors cap d'ells no tenia l'oïda prou sensible per percebre l'enorme engranatge del gran molí ocult que ja començava a moldre la gran guerra”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

11/6/25

Poemes essencials - Joan de la Creu

© Bocins Literaris
Títol: Poemes essencials
Autor: Joan de la Creu
Any: 1578-1586
Traducció: Pere Lluís Font
Fragmenta Editorial

 “¡Oh llama de amor viva,
que tiernamente hieres
de mi alma en el más profundo centro!”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

10/6/25

 “Mentre tu m'esguardaves,
sa gràcia els teus ulls en mi imprimien;
per 'xò tant m'estimaves,
i en això mereixien
els meus adorar allò que en tu advertien”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

9/6/25

 “Oh nit que conduïres!,
oh nit amable més que no l'albada!,
oh nit que reunires
l'Amat amb son amada”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

8/6/25

 “¿Per què, puix que llagares
talment aquest cor meu, no l'has curat?
I, puix que me'l furtares,
¿com és que l'has deixat
i no agafes el furt que m'has furtat?”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

7/6/25

 “¡Oh cristalina fuente!,
¡si en esos tus semblantes plateados
formases de repente
los ojos deseados
que tengo en mis entrañas dibujados!”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

6/6/25

La presonera II - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: La presonera II
Títol original: La prisonnière II
Autor: Marcel Proust
Any: 1925
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “L'únic veritable viatge, l'únic bany de joventut, seria no pas anar cap a nous paisatges, sinó tenir altres ulls, veure l'univers amb els ulls d'un altre, de cent altres, veure els cent universos que cadascun d'ells veu, que cadascun d'ells és”

La presonera II – Marcel Proust

5/6/25

 “la naturalesa que reprimim no deixa pas menys d'habitar en nosaltres”

La presonera II – Marcel Proust

4/6/25

 “Hi ha certs estats morals, i principalment la inquietud que, com que només ens presenten dues alternatives, tenen alguna cosa de tan atroçment limitat com un simple sofriment físic”

La presonera II – Marcel Proust

3/6/25

 “allà on hi ha perill per al culpable, l'interès és el que dicta la confessió”

La presonera II – Marcel Proust

2/6/25

 “les paraules tristes que pronunciem, ni que sigui de manera mentidera, porten en si mateixes la seva tristesa i ens la injecten profundament; potser perquè sabem que simulant un adéu evoquem per anticipació una hora que arribarà fatalment més tard; a més, no estem segurs del tot que no haguem acabat de desencadenar el mecanisme que farà tocar aquella hora”

La presonera II – Marcel Proust

1/6/25

 “l'amor sempre el tenim al cor en estat d'equilibri inestable”

La presonera II – Marcel Proust