Bocins literaris: 2026

7/9/26

El arte de volar - Antonio Altarriba / Kim

Títol: El arte de volar

Autors: Antonio Altarriba | Kim

Any: 2009

Edicions de Ponent

“la guerra separa los destinos con la misma azarosa indiferencia que los une”

El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim

“la repetición de la muerte acaba haciéndola anodina”

El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim

“la guerra revela la naturaleza de las personas... hay mucha semilla de asesino que, en cuanto las circumstancias son favorables, germina y crece como la mala hierba”

El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim

“así supe que la guerra iba a ser larga y cruel... porque las guerras en las que interviene Dios siempre lo son”

El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim

“La política se apoderaba de todo y la vida se nos hacía historia... y la historia hace más difícil la vida”

El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim

31/8/26

L'altra verità - Alda Merini

Títol: L’altra verità

Autora: Alda Merini

Any: 1997

BUR Rizzoli

“L’uomo è socialmente cattivo, un cattivo soggetto. E quando trova una tortora, qualcuno che parla troppo piano, qualcuno che piange, gli butta adosso le proprie colpe, e, così, nascono i pazzi. Perché la pazzia, amici miei, non esiste. Esiste soltanto nei riflessi onirici del sonno e in quel terrore che abbiamo tutti, inveterato, di perdere la nostra ragione”

L’altra verità – Alda Merini

“Chi può stabilire che cosa è la realtà? Perché noi chiamiamo realtà ciò che vediamo, sentiamo, odoriamo. Non siamo dunque noi, la sola autentica realtà possibile? È da noi che partono le cose”

L’altra verità – Alda Merini

“non esiste pazzia senza giustificazione e ogni gesto che dalla gente comune e sobria viene considerato pazzo coinvolge il mistero di una inaudita sofferenza che non è stata colta dagli uomini”

L’altra verità – Alda Merini

“Il manicomio non è correzionale. Ognuno che vi entra vi porta i suoi valori sostanziali e ve li conserva gelosamente. Così ho fatto io, a dispetto di tutti i vituperi e di tutti gli elettroshock”

L’altra verità – Alda Merini

“Ci pareva a noi, pareva a me, di essere messa in una lunga fila di condannati a morte, e che, ogni volta che si cadeva, una frusta pesante si abbattesse su di noi e una voce minacciosa dicesse <<Levati!>>. Così, consumando in un passo irragionevole la nostra esistenza, noi ci addentravamo nei meandri della pazzia”

L’altra verità – Alda Merini

“quando mi sveglio al mattino, e guardo fuori dalla finestra, e mi sento sola, so che nessuno per quel giorno verrà a trovarmi; che, se vorrò, sarò io che dovrò andare a “rompere le balle” agli altri. E questo mi fa male perché io non voglio infastidire nessuno. Ma a volte la solitudine è una cosa atroce”

L’altra verità – Alda Merini

“Ci era proibito tutto; anche di soffrire d’insonnia. E l’insonnia spesso ci visitava, come visita qualsiasi persona su questa terra. Era una insonnia strana, forse perché non eravamo stanche. Comunque era insonnia, e lì si curava con pesanti elettroshock. Perciò molte notti stavo a guardare il soffitto e non dicevo nulla. Ma verso l’alba, dopo una notte bianca, silenziosamente piangevo”

L’altra verità – Alda Merini

“Io volevo che la vita mi toccasse, che mi desse i suoi contatti così travolgenti”

L’altra verità – Alda Merini

“è pericoloso uscire dai meandri della propria inquietudine per addentrarsi nella socialità”

L’altra verità – Alda Merini

“Quando venni ricoverata per la prima volta in manicomio ero poco più di una bambina, avevo sì due figlie i qualche esperienza alle spalle, ma il mio animo era rimasto semplice, pulito, sempre in attesa che qualche cosa di bello si configurasse al mio orizzonte; del resto ero poeta”

L’altra verità – Alda Merini

12/8/26

Tot és altre - Montserrat Rodés

Títol: Tot és altre

Autora: Montserrat Rodés

Any: 2020

Lleonard Muntaner Editor

“I seguir existint, entre
fondes turbulències”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“És hora de franquejar
tots els contorns de l’absència;
i ho fas per vorells contraris
d’on creus que t’hi aproximes”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“Calia desprendre’s de formes
contigües. Tocar l’intangible.
Ésser altre. Cada cop més”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“Més tard, et caldrà salvar,
d’allò oblidat, l’inici
de vida; lapse impol·lut,
on s’hi amaga, vibràtil,
una inquietud infinita”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“Per l’interval concedit
de substància oscura,
s’enfila el calfred del viure.
Just abans de rompre el plor,
un clam de sang ancestral
invoca moments furtius
per mostrar-nos perdurables”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“Vagareges per un indret
transparent. Hi brilla l’absència
de color. Pertot, un mormol
insistent, pàl·lid de sentit.
T’abrigues amb la violència
de la por- empeltada sempre
de sang viva. Buidat de temps,
no es detecten senyals de tu”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“I després ja res no farà
sentit. Tot és altre. Tan sols
el foc de la cosa evocada
el segueix fins que, sinuós,
devori el darrer pensament”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“Ressegueixes alguna cosa
amb una mirada tan grisa
com la indiferència. Lluny,
el guspireig de la paraula
interior- que ja ni et pensa.
Prop del silenci més cruel,
l’arrítmic impuls del meu nom”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“La memòria reapareix.
No sap oblidar”

Tot és altre – Montserrat Rodés

“T’hi voldries reflectir,
en l’altra meitat dels altres.
La realitat no percep
els sentits. S’hi extravien”

Tot és altre – Montserrat Rodés

2/8/26

Acció de gràcies per una casa - Stefanie Kremser

Títol: Acció de gràcies per una casa

Autora: Stefanie Kremser

Any: 2026

Edicions de 1984

“Avui dia hi ha més persones desplaçades de les seves llars a un ritme més ràpid que mai en la història moderna. Perdre una llar és una experiència profundament traumàtica, que representa múltiples pèrdues: comoditat, seguretat, privacitat, protecció, estalvis vitals, accés a aliments, aigua i sanejament, i salut. El més tràgic és que esborra els records i les identitats que les persones associen a les seves llars”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“potser sí que les coses acaben trobant el seu lloc- records i desitjos, cases i mobles, persones i paisatges”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“Endreçar també és estimar; estimar una casa, o totes, com si fos una acció de gràcies és estimar la vida”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“l’útil convivia intrínsicament amb el que ja era inútil, el vell amb el nou. Però no només s’hi albergaven objectes, també hi havia trobat un lloc per a les ànsies més antigues, perquè hi ha emocions que s’han de guardar per calmar-les, i al llarg dels anys havia provat de trobar amagatalls per als sentiments nous”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“ho apreciàvem com si fos el seu deure i el nostre dret. Mentre ella anava perfeccionant aquest niu, jo estudiava sense parar- a l’institut o a la meva habitació- per l’obligació de treure bones notes, i el pare anava a les obres per supervisar l’ordre elèctric: llums i ventilació, sistemes de votació, sistemes, sistemes, sistemes de funcionament arreu. Que la casa funcionés, ho donava (ho donàvem) per fet”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“el pare, malgrat que era la persona que menys s’estava a casa, era l’habitant amb més rituals. Els havia imposat a la mare, que em va traspassar algunes tasques: durant la seva fase de paixà, per exemple, jo li havia de portar les sabatilles i un got de cervesa ben freda així que arribava el vespre. Ai, i un cendrer net. Amb això vull dir que, quan el pare era a casa, la casa havia d’aparentar que era només seva. Com si preparéssim un escenari per a un protagonista”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“van decidir fer la gran neteja, com cada primavera, endreçant pacientment una habitació rere l’altra. Quan ho tenien tot fet, van tancar les finestres i les portes d’aquelles cases perfectament arranjades i pintades, i van caminar d’una vall a l’altra amb les mans buides. Quan hi van arribar, les aigües creixents ja havien format un llac plàcid, que no deixava cap rastre del poble que havia existit durant segles, i les dones, sense mirar enrere, van començar de nou”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

“I les cases noves no tenien l’encant de les cases antigues, on el dia a dia havia transcorregut des de feia incomptables generacions. Ja no eren de pedra, sinó de totxo, les finestres i portes ja no serien irregulars, pintades amb capes i més capes de colors diferents, i sota el rafal de la teulada ja no hi hauria l’empremta dels vells nius d’orenetes. Ja no contindrien històries i records i el rastre dels avantpassats que, a les cases de tota la vida, s’havien acumulat i forjat al llarg dels segles”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

23/7/26

Versions de Rilke i de Nietzsche - Joan Vinyoli

Títol: Versions

Autors: Rainer Maria Rilke / Friedrich Nietzsche

Traducció: Joan Vinyoli

Edicions 62

“Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Tot allò que és pressa
prest haurà passat;
sols el que roman
és el que inicia”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“no em plantis
en el teu cor. Massa aviat jo creixeria”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“No erigiu cap estela. Que la rosa
floreixi sols en honor seu cada any”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Tu sola, tu formes part de la meva solitud pura.
Tu et transformes en tot: ets allò que murmura
o bé un perfum que rere seu res no deixés.
Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses.
No et retingueren mai: per això és que hi reposes”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Qui ara plora en algun lloc del món,
sense motiu plora en el món,
plora per mi.
Qui ara riu en algun lloc, de nit,
sense motiu riu en la nit,
es riu de mi.
Qui ara roda en algun lloc, pel món,
sense motiu roda pel món,
ve cap a mi.
Qui ara mor en algun lloc del món
sense motiu mor en el món,
em mira a mi”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Com he de retenir jo la meva ànima per tal
que no toqui la teva?”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Apaga aquells ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si el meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Ma vida no és aquesta hora abrupta
dintre la qual em veus tan apressat”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

11/7/26

Israel, el somni i la tragèdia - Joan B. Culla

Títol: Israel, el somni i la tragèdia

Autor: Joan B. Culla

Any: 2004

Edicions la Campana

“hi ha els ciutadans àrabs, els sionistes religiosos i els religiosos antisionistes, els laboristes <<falcons>> i els laboristes <<coloms>> els pacifistes radicals i els laïcites també radicals, la dreta dura i la dreta més dura, els <<russos>> i els <<etíops>>... i cada grup té una concepció diferent sobre el país, és a dir, sobre les fronteres, les relacions amb els palestins, el paper de l’Estat, el sistema educatiu, etcètera, sense que prevalguin ni una ètica col·lectiva ni una idea única de la identitat nacional”