“Ara, sabent que és seca i aspra,
la vida em resulta més amable.
L'error ha estat romàntic:
pensar que tot podien suportar-ho
l'entusiasme i la convicció.
Dalt d'una roca queda un cel poètic
que miro de reüll. No m'ha protegit mai.
He estat il·lús, però no sóc covard”
Des d'on tornar a estimar. Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada