 |
©
Bocins Literaris
|
“Es va estirar a l'herba, va tancar els ulls i de cop va tenir deu anys: estava ajaguda en un prat i notava contra la galta aquella olor de terra i verd. Per què era tan commovedor un record d'infància? Perquè el temps es dilatava a l'infinit”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
“Quan s'és jove, amb una il·lusòria eternitat al davant, se salta d'una gambada a l'altra punta de la carretera. Més tard, a un ja no li queden forces per superar el que se'n sol dir els costos imprevistos de la història, que es jutgen terriblement elevats. Havia confiat en la història per justificar la seva vida”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
“s'havia jurat que contravindria el seu destí: escriuria una tesi espaterrant, guanyaria una càtedra a la Sorbona, demostraria que un cervell de dona val igual que el d'un home. No va arribar res d'això. Havia fet cursos i militat en moviments feministes. Però, com les altres- aquelles altres que no li agradaven gota-, es va deixar cruspir pel marit, pel fill, per la casa”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
“de vegades, al despertar-se de la migdiada, experimentava un estupor pueril: per què soc jo? Com si la seva consciència, emergint anònimament de la nit, dubtés abans de reencarnar-se. El que la sorprenia- com el nen quan pren consciència de la pròpia identitat- era retrobar-se al cor de la seva pròpia vida i no d'una altra: per quin atzar?”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
“Era un sexagenari, un vell jubilat que no havia fet res. Més val això que una altra cosa. La recança que l'havia colpit ja s'havia dissipat. Si hagués sigut un professor de la Sorbona o un historiador conegut, es trobaria amb el pes d'un altre destí damunt seu, i no li resultaria més lleuger. L'escàndol consisteix en trobar-se definit, aturat, fet, de manera que els instants efímers s'addicionen i formen al nostre voltant un embolcall que ens atrapa”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
“Quants cops havien solcat l'espai plegats, amb tren, amb avió, amb barco, asseguts de costat amb un llibre als dits? Sovint encara lliscarien l'un a la vora de l'altre en silenci sobre terra, mar i aire. Aquest instant tenia la dolçor d'un record i l'alegria d'una promesa”
Malentès
a Moscou – Simone
de Beauvoir
 |
©
Bocins Literaris
|
“Només nosaltres veiem la mort. L'animal
lliure
té el seu final sempre al darrere,
i al davant, Déu; i quan camina,
camina
en l'eternitat, com brollen les fonts”
Elegies
de Duino – Rainer
Maria Rilke