“l'escola hauria de ser des del principi, per als nens, la primera batalla a la qual han d'enfrontar-se sols, sense nosaltres. Des del principi hauria d'estar clar que aquell és el seu camp de batalla, on nosaltres només podem ajudar-los ocasionalment i de forma irrisòria. I si allà pateixen una injustícia, o se senten incompresos, és necessari que els donem a entendre que no hi ha res d'estrany en això, perquè a la vida hem de tenir present que, contínuament, ens podem sentir incompresos i ignorats”

Les petites virtuts- Natalia Ginzburg

 “Pel que fa a l'educació dels fills, crec que no se'ls han d'ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d'ensenyar l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al proïsme i l'abnegació; no el desig de l'èxit, sinó el desig d'ésser i de saber”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “I ara som realment adults, pensem, i ens sorprèn que ser adult sigui això, i no tot allò que crèiem de nens, ni la seguretat en un mateix, ni una possessió serena de totes les coses”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “fer de la vida una elecció pura no és viure segons la naturalesa; és viure contra la naturalesa, perquè a l'home no sempre se'l deixa triar. L'home no ha triat l'hora del seu naixement, ni la seva cara, ni els pares, ni la seva infància. L'home no tria, normalment, l'hora de la seva mort. L'home no pot fer altra cosa que acceptar la seva cara, de la mateixa manera que només pot acceptar el seu destí, i l'única elecció que se li permet és l'elecció entre el bé i el mal, entre el just i l'injust, entre la veritat i la mentida”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Hem d'estar disposats a tot. La nostra espera i la nostra paciència han de contemplar la possibilitat del destí més alt i la del més modest”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Ha passat la guerra i la gent ha vist ensorrar-se tantes cases que ara ja no se sent segura a casa seva, que ja no és tranquil·la i ferma com abans. Hi ha alguna cosa de la qual hom no es guareix mai, i passaran els anys, però no ens en curarem mai. Potser tornem a tenir un llum a la taula o un gerro de flors i els retrats dels nostres éssers estimats, però ja no creiem en cap d'aquestes coses perquè un cop les vam haver d'abandonar inesperadament o les vam haver de buscar entre les runes”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Arrancades dolorosament al silenci, sorgeixen les poques, estèrils paraules de la nostra època, com senyals de nàufrags, com focs encesos entre turons molt llunyans, reclams febles i desesperats que l'espai s'empassa”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d'esperances i nostàlgies”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

La piel - Sergio del Molino

© Bocins Literaris

Títol: La piel

Autor: Sergio del Molino

Any: 2020

Editorial Alfaguara

 “Nada puede haber peor que un dato que confirme que el recuerdo corresponde a unos hechos vividos, porque mientras los guardamos, las células de cristal de la memoria tienen la consistencia de los cuentos que se cuentan antes de apagar la luz de la mesilla. En rigor, no existen”

La piel - Sergio del Molino

 “cuando se habla de una nación como si fuera un paciente que necesita cirujanos de hierro o doctores que traten la enfermedad del desempleo o de la pobreza, todo se enfanga de una abyección invisible, porque se refuerza la noción clásica de enfermedad como pestilencia. Algo que debe ser extirpado, sajado, intervenido. En vez de ser objeto de cuidados, el enfermo se convierte en un foco que erradicar, y eso se traslada a la forma en que se habla de él”

La piel - Sergio del Molino

 “Aunque ya no fumo, prefiero dar lumbre que caramelos de menta; tabaco antes que consejos, y una copa cargada antes que palabras de ánimo. Creo que la fatalidad no necesita consuelos, sólo compañía y algún chiste para pasar el rato.

El mundo, por lo general, opina lo contrario”

La piel - Sergio del Molino