“Era de la vida de què tenia por, no pas de la mort. Creia que la gent hauria de pensar més sovint en la mort, i acostumar-se a la seva idea. Deixar que s'apoderés de tu sense que te n'adonessis no era la millor manera de viure. Un s'hi hauria de familiaritzar més. Escriure'n; amb paraules o, en el seu cas, amb música. Estava convençut que, si penséssim en la mort més d'hora a la vida, cometríem menys errors”

El soroll del temps. Julian Barnes