“Era de la vida de què tenia por, no
pas de la mort. Creia que la gent hauria de pensar més sovint en la mort, i
acostumar-se a la seva idea. Deixar que s'apoderés de tu sense que te
n'adonessis no era la millor manera de viure. Un s'hi hauria de familiaritzar
més. Escriure'n; amb paraules o, en el seu cas, amb música. Estava convençut
que, si penséssim en la mort més d'hora a la vida, cometríem menys errors”
El soroll del temps. Julian Barnes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada