“Ser un heroi era molt més fàcil que ser un covard. Per ser un heroi, només havies de ser valent un moment (quan treies la pistola, llançaves la bomba, premies el detonador, mataves el tirà, i també a tu mateix). Per contra, ser un covard era embarcar-se en una carrera que durava tota la vida. No et podies relaxar mai. Havies de preveure la pròxima vegada en què hauries d'excusar-te, tremolar, agemolir-te, reconciliar-te amb el tast de les botes de goma i l'estat del teu caràcter doblegat i abjecte. Ser un covard requeria constància, tenacitat, negativa al canvi (la qual cosa, en cert sentit, ho convertia en una mena de valor). Va somriure per a si mateix i va encendre una cigarreta. Els plaers de la ironia encara no l'havien abandonat”

El soroll del temps. Julian Barnes