“La persona estimada reposa als
nostres braços, embolcallem la criatura com si fos un tresor, estrenyem la mà
del millor amic. No tenim, però, una prova indubtable dels pensaments que es
generen i es registren al seu interior en aquell precís instant. És molt
freqüent que, en la unió eròtica, el corrent del pensament, allò que s'imagina
intensament, bategui en una altra banda. Secretament, fem l'amor amb un altre.
Sota l'encisador somriure de l'infant, d'un amic íntim, pot amagar-s'hi la
veritat de l'avorriment, de la indiferència o fins i tot de la repulsió”
Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament. George Steiner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada