“El pensament humà, en moviment i
activitat perpetus, sembla que abomina el buit. Genera, de forma arquetípica,
ficcions de supervivència més o menys consoladores. Com un infant a qui espanta
la fosca i xiula i crida, també nosaltres maldem per evitar el forat negre del
no-res. Ho fem fins i tot emparant-nos amb escenaris d'una puerilitat insultant
i del kitsch més evident (aquelles pastures elísies i aquells cors celestials,
aquelles setanta-dues verges que esperen els màrtirs de l'Islam)”
Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament. George Steiner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada