![]() |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Poemes 1969-2007: Antologia
Autor: Marta Pessarrodona
Any: 2007
Editorial Meteora
Al grup de poesia aquest mes vam
proposar de llegir alguna dona poeta. Entre les opcions que van sorgir hi havia
un nom que m’era totalment desconegut, Marta Pessarrodona, i per aquest motiu
vaig decantar la tria cap aquesta poetessa, assagista i crítica literària del
Vallès Occidental i que fou companya del també poeta
Gabriel Ferrater. Tot i que iniciar la lectura de Poemes 1969-2007: Antologia una matinada d’insomni no és la millor
manera d’entrar-hi, així que ho he repetit de dia i conforme l’he anat rellegint,
m’he anat trobant cada cop més còmoda amb la seva veu.
A través de la seva poesia,
s’intueix una dona lliure pel seu temps (nascuda a inicis de la postguerra) i
país. Els seus poemes són directes, amb un missatge que arriba sense
redundàncies ni excessiu maquillatge. Sap on vol anar a parar i s’hi llança,
sense filigranes i sense por. Utilitza la ironia, fins i tot vorejant el
sarcasme, i la seva veu poètica és dura, realista i en alguns poemes
s’enfosqueix una mica, sobretot quan descriu trencaments amorosos.Els seus
temes sorgeixen bàsicament de les vivències quotidianes, homenatjant als seus
referents intel·lectuals i ambientats a les ciutats que han estat importants a
la seva vida. Ciutats com Barcelona, Berlin o Londres es deixen veure en la
seva antologia.
Compromesa amb el moviment
feminista, molts dels seus treballs els quals tenen com a protagonistes dones
reconegudes com a tals, entre elles Virginia Woolf, Susan Sontag i Simone de
Beauvoir, ho confirmen. Cercant per la xarxa, descobreixo dos assajos d’ella
que em voldré llegir aviat: L’exili
violeta i Virginia Woolf i el grup de
Bloomsbury.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada