“he arribat a una edat en què cal
prendre partit, decidir d'una vegades per totes qui es vol estimar, i que es
vol desdenyar, atenir-se a aquells que estimem i, per reparar el temps que hem
malbaratat amb els altres, no abandonar-los mai fins a la mort. I bé!- afegia
amb aquella lleugera emoció que experimentem quan, fins i tot sense
adornar-nos-en del tot, diem una cosa, no pas perquè sigui veritat, sinó perquè
sentim plaer de dir-la i l'escoltem en la nostra veu com si vingués d'una altra
banda que no fos nosaltres”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada