“Diuen que sabem contra què lluitem,
però que no diem clarament a favor de què lluitem. Volen que ens parem a forma
eslògans. És com si li demanessis a un home mig escanyat i a punt d'ofegar-se
per què es resisteix. L'home no es diu a si mateix que lluita perquè mentre li
tenallin la tràquea no pot agafar aire. No es recorda a si mateix que l'aire
conté oxigen, i que és mitjançant el procés de l'oxidació que el cos obté
l'energia per funcionar. No es queda quiet dient-se que té tres minuts de
gràcia per trobar les raons que l'empenyen a enfrontar-se al seu opressor i a
respirar. Un home que es troba en un perill semblant es limita a lluitar.
Lluita per alliberar-se, per l'aire, per la vida, i resisteix amb cada gram de
força que té al cos. No deixa de lluitar fins que no se li ha esvaït l'últim
rastre de consciència, o fins que se li permet tornar a respirar”
Entre la solitud i el somni. Carson McCullers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada