Entre la solitud i el somni - Carson McCullers

© Bocins Literaris

Títol: Entre la solitud i el somni

Títol original: Essays and other writings

Autora: Carson McCullers

Traducció: Alba Dedeu

Any: 1940-1966

L’Altra Editorial

Entre la solitud i el somni de la Carson McCullers és un recull de 19 escrits curts publicats del 1940 al 1966 a diverses revistes. L’he catalogat com assaig perquè el títol original així ho fa, però també es podria encabir en el format de memòries.

Els temes que hi tracta són diversos. S’inicia amb el descobriment del Nadal barrejat amb la gelosia- crueltat que sent cap a la seva germana petita. També escriu sobre  el paper dels americans a la segona guerra mundial. Carson com a pacifista i defensora de la llibertat i la democràcia, sent una tristesa immensa al veure que els valors humanistes es trenquen i es posa a la pell dels joves que s’allisten a la guerra conscients del sacrifici personal i no amb la idea enganyosa de glòria, i a la pell de les esposes en temps de guerra. Els temps convulsos creen una necessitat d’expressar i protegir l’amor que està en perill a causa de la separació física i de la guerra. La solitud és ben present als seus escrits i la considera el mal americà malgrat serveixi com a recerca de la pròpia identitat.

McCullers fou una lectora precoç. Ens descobreix els llibres i autors que li van obrir el món. Començant per L’illa del tresor i Poe, més endavant troba de forma explosiva la literatura russa, amb Dostoievski, Txèkhov, Tolstoi, Gógol i Turguèniev, i més tard l’absorció tranquil·la de la literatura francesa amb Baudelaire i Proust. Entre els seus autors de capçalera també hi afegeix Goethe, Rilke, Kafka, D. H. Lawrence, Whitman, Faulkner, Hemingway, Mansfield, Mann, Joyce... al compartir autors i que em parli de llibres, em dona la impressió que ens coneixem. Relaciona la literatura russa realista amb la seva literatura del sud i hi troba trets sociològicament comuns; segons ella, la força de les dues recau en el fet que han estat capaces de detallar amb la mateixa gravetat i encert, fets transcendentals barrejant-los amb fets quotidians i insignificants.

L’assaig més llarg és l’esbós del seu futur llibre El cor és un caçador solitari, que tracta la revolta de l’ésser humà contra l’aïllament interior i l’anhel d’expressar-se en alguna cosa més gran que en ell mateix. Comparteix amb nosaltres notes sobre l’estructura del que serà el llibre, comentaris generals, la definició dels personatges i les seves relacions, la ubicació, la tècnica utilitzada, la distribució. McCullers vol elaborar una novel·la rodona i completa. La seva escriptura s’entreté en detalls aparentment sense importància. Acostuma a crear personatges que estan aïllats i que no saben rebre o retornar l’amor. Els crea un impediment físic (potser perquè ella es va quedar paralítica del costat esquerre amb només 31 anys) per expressar l’impediment real, que sol ser espiritual.

L’esbós i la resta de notes sobre escriptura són com anar a una classe magistral o fer un curs d’escriptura exprés. Per a la gent que provem d’escriure, segurament el llibre és prou valuós només per aquest capítol. Ens ensenya que no cal saber-ho tot per escriure, que la intuïció i la imaginació complementen el treball de l’autor. Opina que la prosa sempre hauria d’estar fusionada amb la poesia i que aquests somiadors conscients que són els escriptors bàsicament escriuen per la gran necessitat de comunicar-se.