“Continuà caminant, i li semblà que el
viarany era curt i tranquil… Si no per a morir, almenys per a deixar-se caure
damunt les muntanyes de neu. Tot se li apareixia suau i amable. Més tard
s'assabentà que aquest és l'estat d'ànim dels qui són a prop de la mort: un
estat d'ànim que els porta a parlar en veu baixa, dolçament, en diminutius:
<<un bocinet de pa>>, <<un glopet d'aigua>>”
L'agulla daurada - Montserrat Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada