Vincles ferotges - Vivian Gornick

© Bocins Literaris

Títol: Vincles ferotges

Títol original: Fierce attachments

Autora: Vivian Gornick

Traducció: Josefina Caball Guerrero

Any: 1987

L’Altra Editorial

Vincles ferotges de Vivian Gornick és un llibre de memòries que parteix de les passejades de l’autora amb la seva mare per Nova York i els diàlegs punyents que se’n desencadenen. Gornick les va escriure quan tenia 45 anys i la seva mare s’acostava als 80. La filla qüestiona i jutja constantment la seva mare, i aquesta respon a la defensiva atacant amb fúria si és necessari. La comunicació entre elles (com en la majoria de casos entre mares i filles) és difícil i esgotadora.

Durant els passejos, motivada per les converses amb la mare o per trobades casuals amb coneguts, Gornick recorda la seva infància al Bronx. Filla de jueus exiliats de Rússia, es cria en un barri d’ètnies diverses en un ambient on predominen les dones, que creen un lligam sòlid de veïnatge entre elles. Les dones són les seves mestres. De petita, observa la vida dels veïns i la troba més interessant que la de la seva família: un pare molt treballador que gairebé no veu i que perdrà als 14 anys, un germà sis anys més gran i una mare amb un concepte rígid de l’amor romàntic que renuncia a la seva vida independent al casar-se i que monopolitzarà el dolor de la pèrdua del marit. La Vivian és observadora, intel·ligent, racional i crítica amb tothom, però sobretot amb la seva mare que és amb qui més conviu.

A part de la mare, la noia pren com a referent, la Nettie, una veïna vídua, bonica i sensual que no està feta per ser mestressa de casa ni mare, amb un nen petit que eduquen entre tots. La mare i la Nettie competeixen per ser la influència de la Vivian, moral i sexual respectivament. El model a seguir de la noia s’anirà formant a partir de les experiències vivencials de les dones del seu voltant, bàsicament per no seguir-lo. No per això, un cop adulta, ella serà capaç de crear un sistema més feliç. És una dona independent que cerca inconscientment homes més febles que ella per poder controlar unes relacions que acaben no tenint gaire èxit. Ella, com les dones a qui desaprovava, també ha intentat viure la seva vida i tampoc se n’ha sortit prou bé.  

Amb l’arribada a la maduresa, el vincle indestructible amb la seva mare es transforma en una unió més d’igual a igual, però així mateix afilada i corrosiva. S’enganxen a tothora, són dures una amb l’altra, no callen res, es fan mal.  A Gornick i a la seva mare els encanta discutir. Expressen el que senten en primer lloc, sense pensar en l’altra, el sentimentalisme i l’empatia no hi tenen cabuda. Tanmateix, la relació es percep real i sincera. No renuncien a elles mateixes ni als seus pensaments a costa de res ni de ningú, ni tan sols de les persones estimades.