“Cada tarda hi havia mares que udolaven així, amb un aire abstret, davant els ventres oferts amb tots els signes mortals; cada tarda hi havia braços que s'aferraven als de Rieux, paraules inútils, prometences, plors que es desencadenaven; cada tarda, les sirenes de les ambulàncies feien esclatar crisis tan vanes com tot dolor. I al terme d'aquella llarga sèrie de tardes sempre iguals, Rieux no podia esperar res més que una llarga sèrie d'escenes iguals, indefinidament renovades. Sí, la pesta, com l'abstracció, era monòtona”

La pesta - Albert Camus