“la mort viu amb nosaltres cada segon i ens hi hauríem de resignar. ¿Per què hauríem de tenir por d'una persona amb qui cohabitem, estretament mesclada amb la nostra substància? Però vet aquí. Estem habituats a convertir-la en una faula i a jutjar-la des de fora. Seria millor dir que quan naixem ens hi casem i ens espavilem amb el seu caràcter, per molt caragirada que sigui. Perquè sap fer-se oblidar i fer-nos creure que ja no viu a casa. Tots allotgem la pròpia mort i ens tranquil·litzem amb el que ens inventem, a saber, que és una figura al·legòrica que només apareix al darrer acte”

La dificultat de ser - Jean Cocteau