“fins i tot els pensaments, per molt eteris que semblin, requereixen un punt de suport, ja que altrament giren i giren a l'entorn d'ells mateixos, en una rotació sense sentit; tampoc ells no suporten el no-res. Des del matí fins al vespre s'està a l'espera de quelcom que mai no arriba. S'espera i s'espera. I no passa res. I se segueix esperant, i esperant, i esperant... I pensant, i pensant, i pensant... fins que el cervell fa mal. I no passa res. I estàs sol. Sol... Sol...”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig