Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

© Bocins Literaris

Títol: Novel·la d’escacs

Títol original: Schachnovelle

Autor: Stefan Zweig

Traducció: Manuel Lobo

Any: 1941

Quaderns Crema

Qualsevol excusa és bona per llegir l’Stefan Zweig. Així que devoro la seva Novel·la d’escacs (les cents pàgines ho permeten) en una tarda, pensant en comprar entrades per veure l’obra de teatre basada en el llibre. Però just acabar-lo, i tement la decepció que sovint acompanya la visió de la pel·lícula d’un llibre que prèviament has llegit i t’ha agradat molt, decideixo (tot i que després la crítica i amics em contradiguin) que no passaré del llibre.

El narrador- espectador de Novel·la d’escacs és el passatger d’un vaixell de vapor que ens explicarà el combat d’escacs entre un pagerol altiu i curt d’enteniment que ha acabat sent campió mundial i un vienès enigmàtic del qual anirem desgranant, de la mà de Zweig i amb intriga creixent, la seva història i habilitat amb els escacs. El narrador posa en contrast els dos contrincants i potser per l’antipatia i supèrbia del campió mundial o bé pel misteri que desprèn l’altre, inevitablement ens decantem a favor del vienès. La por al buit, la tortura psicològica i les seqüeles que se’n deriven, els pensaments obsessius, la dificultat per controlar-nos, les manies que ens poden salvar o destruir si no hi posem mesura, la fragilitat de l’individu... Tot concentrat en una lectura que aconsello ininterrompuda. El llibre s’ho val.