Pàgines

23/9/19

Lulu - Mircea Cartarescu


© Bocins Literaris
Títol: Lulu
Títol original: Travesti
Autor: Mircea Cartarescu
Traducció: Marian Ochoa de Eribe
Any: 1994
Impedimenta


A Lulu de Mircea Cartarescu retrobo el narrador que podria ser el precursor (i també el complement) del narrador de Solenoide, escrit 20 anys més tard. Tots dos narradors estan fusionats amb l’autor i s’intueix que, en els fragments menys fantàstics, Cartarescu hi deixa entreveure part de la seva biografia, sobretot la que correspon a la seva infància i adolescència.

En aquesta novel·la, Víctor un escriptor de 34 anys s’escriu a ell mateix, al Víctor de 17 anys, per intentar esbrinar una veritat que es troba oculta al seu interior. Víctor home rememora la vivència en uns campaments d’estiu on el van obligar a assistir quan era jove. El noi s’hi sent fora de lloc, no encaixa amb els seus companys, els quals considera vulgars i ridículs i es dedica a llegir i recitar versos a tothora, vorejant la neurosi. Només es troba còmode quan s’endinsa al bosc, on Cartarescu ens regala unes belles descripcions de la natura que contrasten amb la decadència de tota la resta. Aïllat, però envejant la companyia, a Víctor se li dispara una alarma al veure a Lulu, un company que s’ha disfressat de noia per a la festa de clausura del campament. Lulu l’atreu però li fa pànic i esdevindrà una obsessió que el perseguirà durant anys fins el moment en què començarà a escriure’s.

Cartarescu, per explicar l’ànima turmentada i perduda del Víctor adult, fa servir una multitud d’imatges oníriques i il·lusòries que configuren el seu univers literari. Condueix al seu personatge a través de l’infern perquè pugui accedir al cel, cercant la relació entre allò sublim i allò horripilant. I serà mitjançant l’escriptura terapèutica que l’escriptor anirà desgranant la veritat quan s’atreveixi a mirar rere la porta que no volia obrir: la porta del record.

Lulu no és un llibre gaire extens, però pot fer-se una mica dens pel grau de patiment i tortura mental del narrador. Potser és una lectura que s’avé millor amb una estació tardorenca o hivernal. És una novel·la rodona i ben lligada. Un llibre per iniciar-se en l’autor i el seu món desbordant de deliris i malsons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada