“el pare i en Vernon i en Vardaman i
la Dewey Dell són les úniques coses a la vista que no formen part d'aquella
monotonia de la devastació que tot ho doblega amb aquell gest terrible una mica
de dreta a esquerra, com si haguéssim arribat a l'indret on el moviment
d'aquest món malaguanyat s'accelera just abans del precipici final. I tot i
això se'ls veu empetitits. És com si l'espai que ens separa fos temps: una
dimensió irrevocable”
Mentre em moria - William Faulkner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada