“pensava que les paraules s'enfilen de dret amunt dibuixant una línia fineta, ràpides i innòcues, i que en canvi el fer va obstinadament arran de terra, arrapant-s'hi, de manera que al cap d'una mica les dues línies s'han allunyat tant que una mateixa persona ja no pot passar de l'una a l'altra”

Mentre em moria - William Faulkner