Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

© Bocins Literaris

Títol: Joventut sense Déu

Títol original: Jugend ohne Gott

Autor: Ödön von Horváth

Traducció: Anna Soler Horta

Any: 1937

Editorial Fonoll

Joventut sense Déu és una novel·la d’Ödön von Horváth, que em resulta un regal i un descobriment, tant d’autor com d’editorial. Un llibre breu, de redacció impecable, ambientat en alguna ciutat (se sobreentén perquè no ho precisa) d’Alemanya a les portes de la segona guerra mundial i amb un règim nazi gairebé del tot implantat. La novel·la va ser retirada del territori dominat per Hitler tan bon punt van identificar-ne les seves tendències pacifistes i el seu autor va haver  exiliar-se a París.

El protagonista del llibre, un professor d’institut, explica la dificultat de compaginar la docència amb les consignes del règim (pensades per aniquilar el pensament crític) que els mestres no poden criticar ni rebutjar, sense ser considerats enemics, per educar uns alumnes que pateixen un daltabaix dels valors morals. Els joves, burletes i incrèduls, sembla que s’hagin desviat del camí de l’humanisme, que ell defensa, per seguir el de la disciplina (disfressada amb un alt component militar) que els prepararà per a la guerra i el combat futur. A través d’una trama d’intriga, el professor es veu embolicat en uns fets dels quals ell n’és en part responsable i que el posen entre les cordes de la covardia, la culpabilitat, la consciència i la dignitat. Quina d’elles el tensarà més? És lícit salvar-se un mateix a qualsevol preu? És la pròpia consciència la pitjor presó? Hi ha esperança per a una societat que ha ensinistrat als seus joves en el narcisisme, la venjança i la ignorància?