©
Bocins Literaris
|
Títol: Joventut sense Déu
Títol original: Jugend ohne Gott
Autor: Ödön von Horváth
Traducció: Anna Soler Horta
Any: 1937
Joventut
sense Déu és una novel·la d’Ödön von
Horváth, que em resulta un regal i un descobriment, tant d’autor com
d’editorial. Un llibre breu, de redacció impecable, ambientat en alguna ciutat (se
sobreentén perquè no ho precisa) d’Alemanya a les portes de la segona guerra
mundial i amb un règim nazi gairebé del tot implantat. La novel·la va ser
retirada del territori dominat per Hitler tan bon punt van identificar-ne les
seves tendències pacifistes i el seu autor va haver exiliar-se a París.
El protagonista del llibre,
un professor d’institut, explica la dificultat de compaginar la docència amb
les consignes del règim (pensades
per aniquilar el pensament crític) que els mestres no poden criticar ni
rebutjar, sense ser considerats enemics, per educar uns alumnes que pateixen un
daltabaix dels valors morals. Els joves, burletes i incrèduls, sembla que s’hagin
desviat del camí de l’humanisme, que ell defensa, per seguir el de la
disciplina (disfressada amb un alt component militar) que els prepararà per a
la guerra i el combat futur. A través d’una trama d’intriga, el professor es
veu embolicat en uns fets dels quals ell n’és en part responsable i que el
posen entre les cordes de la covardia, la culpabilitat, la consciència i la dignitat.
Quina d’elles el tensarà més? És lícit salvar-se un mateix a qualsevol preu? És
la pròpia consciència la pitjor presó? Hi ha esperança per a una societat que
ha ensinistrat als seus joves en el narcisisme, la venjança i la ignorància?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada