“era un home que rondava ja els cinquanta, alt i fort, canut; el seu rostre, de trets rústecs i senzills, amb una expressió d'indiferència, bonhomia i peresa, no tenia res d'especial. La seva dona, menuda i prima, amb la cara consumida i un postís de cabells rogencs que quedaven recollits sota un barretet alt, semblava viure en un estat d'agitació permanent; en ella es podien apreciar encara rastres d'una afectació llagotera pròpia d'altres temps”

Dos amics - Ivan Turguénev