“Els moments més tristos de tot el dia venien al capvespre, a la vora de les espelmes, al començament de la nit. Ens retirem a dormir d'hora. Una feble llàntia crema allà baix, a tocar de la porta, com un puntet brillant, però el nostre racó està en la penombra. L'ambient es torna fètid i asfixiant. Algú no aconsegueix agafar el son i es passa una hora i mitja assegut al llit, acotant el cap amb la gorra de dormir com si estigués reflexionant. I te'l mires tota una hora, intentant endevinar en què deu pensar”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski