“Jec amb ell a l'hospital i penso: <<Se'm morirà>>. Després vaig entendre que no podia pensar així, perquè la mort ho sentiria. Plorava al lavabo. Cap mare no plorava a les sales, ho feien als lavabos. En tornava tota contenta. <<Tens les galtes rosades, t'estàs curant.>> << Mare, treu-me de l'hospital. Aquí em moriré. Aquí tots moren.>>

On puc anar a plorar? Als lavabos? Però allí hi ha cua... Allí totes estan com jo...”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx