“Jec amb ell a l'hospital i penso:
<<Se'm morirà>>. Després vaig entendre que no podia pensar així,
perquè la mort ho sentiria. Plorava al lavabo. Cap mare no plorava a les sales,
ho feien als lavabos. En tornava tota contenta. <<Tens les galtes
rosades, t'estàs curant.>> << Mare, treu-me de l'hospital. Aquí em
moriré. Aquí tots moren.>>
On puc anar a plorar? Als lavabos?
Però allí hi ha cua... Allí totes estan com jo...”
La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada