“Li porto un gerro d'aigua, i ell es treu de la bossa la seva pròpia agua. Una ampolla d'aigua mineral. Se n'avergonyeix… Mira de justificar-se… La conversa, és clar, se'n va anar en orris, no vaig poder ser sincera amb aquell home. No sóc un robot ni un ordinador. Tampoc un tros de ferro! Beu aigua mineral, té por de tocar el gerro que li he portat, i pel que fa a mi, he de parlar-li amb el cor a la mà...? Lliurar-li la meva ànima?”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx