“Estranyes flors, aquestes que he
trobat
per la ribera de l'insomni: xiscles
de vent i diamants d'escuma
brillant al sol.
He vist la vida coronar-se'n,
la folla amb gest de mar.
No em vagui de lligar-la- damunt
l'ona,
l'escuma dura més- ; quedi ben lliure,
sola i escabellada dalt les roques,
indòmita”
Llibre d'amic / Cants d'Abelone - Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada