“el cap li rodava i les cames li feien figa sota aquell llenç desmesurat de cel gris estès damunt d'un espai tan vast. El crepuscle tenia aquell color groc brut dels crepuscles parisencs, un color que fa venir ganes de morir a l'acte, de tan lletja que sembla la vida als carrers”
La
taverna – Émile
Zola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada