“Obscenitat de la vellesa,
del viure a qualsevol preu.
Obscenitat d’una existència
que, buida i tot, s’aferra a l’erm
glaçat de la decrepitud
i busca, en la claror vacil·lant
de l’alba, a les remotes golfes
de la memòria antiga,
la crossa necessària, l’excusa
imprescindible que l’ajudi
a traginar encara amb dignitat
la pròpia ruïna”

A cada pas dient adéu – Josep Maria Fulquet