“Tots es trobaven al mateix banc, al bo. Molts s’haurien pogut trobar al del davant, entre els dos guàrdies bigotuts, drets com ciris. I d’això, en el fons del fons, estic segur que n’eren obscurament conscients, se n’adonaven sense voler confessar-s’ho, i era el que feia que sovint fossin tan rancuniosos i terminants amb la persona que havien de jutjar, aquella que en definitiva haurien pogut ser, el seu germà de desgràcia o de valor”

Les ànimes grises – Philippe Claudel