“És ben curiosa, la vida. No avisa. Tot s’hi barreja sense que es pugui triar i els moments de sang succeeixen els moments de gràcia sense més ni més. Fa l’efecte que l’home sigui un d’aquests còdols posats pels camins, que es manté dies i dies al mateix lloc, i que la puntada de peu d’un vagabund pot colpir i engegar pels aires sense cap raó. ¿I què hi pot fer el còdol?”

Les ànimes grises – Philippe Claudel