“Les hores passen petites, mínimes en l’univers.
I són gairebé manses, com la guineu
al cau de l’heura. Vives i lentes
-de fet <<molt vives i lentes>>, em dius-,
com les gotes que deixa la boira a la finestra.
No cal esperar el gran foc del volcà,
o l’esplendor de les balenes, ni el xerric
massa lent de la por a la nit dels nens.
No, les hores són poques, i s’hi pot caminar”

Seixanta-un poemes – Francesc Parcerisas