“A vegades detestava la violenta expropiació de mi mateix que em produïa l'amor, i em delia per ser en un altre lloc; i quan ella em notava distant, em preguntava (com jo quan la notava distant) en què pensava, i jo li responia que no pensava en res; però les decisions passatgeres, presses a les fosques, de viure d'una altra manera, o les ganes que tenia de viure una vida diferent, eren inversemblants i falses, perquè tan bon punt m'allunyava d'ella i experimentava una solitud perfecte, la començava a enyorar. Perquè jo també era complicat i propens al desànim, voluble i esquerp, i segurament no era sincer del tot”

Enamorats. Alfred Hayes